des. 22, 2022 | Flaix Fiscal
Avui s’ha publicat en el BOE la tan esperada Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, també denominada “Llei de Start Ups”, que entrarà en vigor demà dia 23, les principals mesures del qual fiscals passem a comentar:
1. En l’àmbit de l’IRPF.
a) Lliurament d’accions i participacions de Start-ups als seus treballadors.
S’eleva l’import de l’exempció dels 12.000 als 50.000 euros anuals en el cas de lliurament d’accions o participacions als empleats d’empreses emergents (que han de complir una sèrie de requisits), exempció aplicable igualment quan aquest lliurament sigui conseqüència de l’exercici d’opcions de compra prèviament concedides a aquells.
Addicionalment, per a la part del rendiment del treball en espècie que excedeixi d’aquesta quantia s’estableix una regla especial d’imputació temporal, que permet diferir la seva imputació fins al període impositiu en el qual es produeixin determinades circumstàncies, i en tot cas, en el termini de deu anys a comptar des del lliurament de les accions o participacions.
Finalment, s’introdueix una regla especial de valoració dels rendiments del treball en espècie amb la finalitat d’aclarir el valor que correspon a les accions o participacions concedides als treballadors d’empreses emergents.
Amb la finalitat de facilitar l’articulació d’aquesta manera de remuneració, es permet a aquestes empreses l’emissió d’accions per a autocartera.
b) Millora de la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació (IRPF):
S’augmenta la deducció per inversió en empresa de nova o recent creació, incrementant el tipus de deducció del 30 al 50 per cent i augmentant la base màxima de 60.000 a 100.000 euros.
Així mateix, s’eleva, amb caràcter general, de tres a cinc anys el termini per a subscriure les accions o participacions, a comptar des de la constitució de l’entitat, i fins a set per a determinades categories d’empreses emergents. A més, per als socis fundadors d’empreses emergents es permet l’aplicació d’aquesta deducció amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat.
c) Règim fiscal especial aplicable als desplaçats (“Llei Beckham”):
Es millora l’accés al règim fiscal especial aplicable a les persones treballadores desplaçades a territori espanyol amb l’objectiu d’atreure el talent estranger. En particular, es disminueix el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de deu a cinc anys, amb el que es fa més senzill l’accés al règim.
A més, s’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim als treballadors per compte d’altri, en permetre la seva aplicació a treballadors que, sigui o no ordenat per l’ocupador, es desplacin a territori espanyol per a treballar a distància utilitzant exclusivament mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, així com a administradors d’empreses emergents amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat. A més, s’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per la tributació per l’Impost de la Renda de no Residents, als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o qualsevol que sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin unes determinades condicions.
d) Gestió de fons vinculats a l’emprenedoria (“carried interest”):
Es regula la qualificació fiscal de la retribució obtinguda per la gestió reeixida d’entitats de capital-risc (coneguda com carried interest), al mateix temps que s’estableix un tractament fiscal específic per a tals retribucions, en línia amb la regulació dels països del nostre entorn, que fomenti el desenvolupament del capital-risc com a element canalitzador de finançament empresarial d’especial rellevància, tot això amb la finalitat d’impulsar l’emprenedoria, la innovació i l’activitat econòmica.
Així, aquest tipus de rendes es qualifiquen com a rendiments del treball i sobre elles es pot aplicar una reducció del 50% sempre que es compleixin una sèrie de requisits.
2. Respecte a l‘Impost de societats es redueix el tipus del IS de l’actual 25% al 15%, durant un màxim de quatre anys, sempre que l’empresa mantingui la condició d’empresa emergent.
3. I a títol general, s’estén a totes elles l’ajornament del pagament dels deutes tributaris durant els dos primers anys d’activitat.
En qualsevol cas, estem a la teva disposició per a analitzar en profunditat aquelles qüestions d’aquesta Llei de Start-ups que puguin ser del teu interès..
Per a més informació accedeix AQUÍ
des. 20, 2022 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V1701-22, de 15 de juliol de 2022, ha entès que, amb caràcter general, la condonació d’un préstec realitzat per una societat a favor d’una altra no produeix efectes en l’IRPF dels socis persones físiques d’una i una altra societat, a l’ésser els socis aliens al préstec efectuat entre les dues societats.
Ara bé, la DGT comenta que aquesta condonació podrà tenir la naturalesa de contraprestació a favor dels socis per lliuraments de béns o prestacions de serveis, o en aquells casos en els quals la condonació és un instrument indirecte per a la realització de transvasaments patrimonials entre els socis amb diferent participació en una i una altra societat.
Per a més informació accedeix AQUÍ
des. 15, 2022 | Flaix Fiscal
En la consulta vinculant V1359-22, de 14 de juny de 2022, la DGT analitza un supòsit en què una persona física adquirirà uns immobles el valor d’adquisició dels quals és menor que el seu valor de referència a causa de les condicions en què es troben i conclou que, d’acord amb la normativa del ITP, la base imposable de la modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses serà, tret que el preu o contraprestació o el valor declarat siguin superiors, el valor de referència previst en la normativa reguladora del cadastre immobiliari a la data de meritació de l’impost.
Ara bé, la DGT afegeix que si el valor de referència supera el preu de venda i la consultant entén que el valor assignat perjudica els seus interessos legítims, podrà impugnar l’ autoliquidació i sol·licitar la seva rectificació, ben entès que això no li eximeix de la seva obligació de practicar la corresponent autoliquidació pel valor de referència.
Per a més informació accedeix AQUÍ
des. 13, 2022 | Flaix Fiscal
Com recordaràs, la sentència del Tribunal Constitucional dictada el 26 d’octubre de 2021 va declarar inconstitucional la norma que fins llavors havia servit per a calcular la base imposable de la plusvàlua municipal, si bé va limitar els seus efectes temporals, establint que no podien ser revisades les liquidacions fermes notificades abans de la data en la qual es va dictar aquesta sentència ni tampoc aquelles que, fins i tot no sent fermes, no haguessin estat impugnades fins a aquest mateix dia.
Així doncs, el Tribunal Constitucional va limitar la possibilitat de reclamar la plusvàlua a les autoliquidacions i liquidacions que haguessin estat recorregudes abans del 26 d’octubre de 2021 i estiguessin pendents de resolució. Per a les autoliquidacions i liquidacions recorregudes després d’aquesta data, el Tribunal va considerar que ja no era possible recuperar l’impost pagat.
Doncs bé, alguns jutjats (Jutjat de Pontevedra 10/05/2022, Jutjat de València 05/04/2022) han sentenciat en contra d’aquest criteri, argumentant que les sentències recaigudes en procediments d’inconstitucionalitat produeixen efectes generals des de la data de la seva publicació en el BOE, que en el cas que ens ocupa va ser el 25 de novembre de 2021.
Si es confirmés aquest criteri aquells contribuents que van reclamar fins al 24 de novembre podrien rebre també la devolució de l’impost satisfet.
Per a més informació accedeix AQUÍ
des. 1, 2022 | Flaix Fiscal
El TEAC ha resolt, en recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri de 24 d’octubre de 2022, que quan es rebin prestacions de diversos plans de pensions, la reducció del 40% prevista en l’art. 17.2.b) del RDLeg. 3/2004, per aplicació del règim transitori de la Disp. Transitòria Dotzena de la Llei 35/2006 de l’IRPF (respecte a les aportacions realitzades abans del 20 de gener de 2006), podrà aplicar-se a totes les quantitats percebudes en forma de capital -pagament únic- en l’exercici en el qual esdevingui la contingència corresponent i en els dos exercicis següents, i no solament en un exercici.
Per a més informació accedeix AQUÍ
nov. 29, 2022 | Flaix Fiscal
En la seva recent sentència de 10/10/2022 (recurs 511/2020), el Tribunal Suprem fixa com a doctrina d’interès cassacional que “la compensació percebuda per un comuner, a qui no s’adjudica el bé quan es dissol el condomini, comportarà per a dita comunera l’existència d’un guany patrimonial subjecte a l’IRPF, quan existeixi una actualització del valor d’aquest bé entre el moment de la seva adquisició i el de la seva adjudicació i aquesta diferència de valor sigui positiva.” És a dir, existirà un guany patrimonial subjecte a tributació en l’IRPF quan, amb motiu de l’extinció de comunitat, s’actualitzi el valor de l’immoble.
En la seva sentència, a més, el Tribunal Suprem considera que aquesta tributació de l’extinció de condomini en l’IRPF no contradiu la no subjecció en el ITP-AJD i en la plusvàlua municipal, en tant el fet imposable de tots dos impostos és la transmissió, de manera que si aquesta no existeix, perquè tan sols hi ha una especificació de drets, no pot haver-hi subjecció a aquests impost, i en canvi en l’IRPF no es grava la transmissió, sinó l’existència d’una alteració patrimonial, per la qual cosa sí que pot existir un gravamen en l’IRPF.
Per a més informació accedeix AQUÍ
