jul. 23, 2024 | Flaix Fiscal
S’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem, de data 13 de juny de 2024, sobre els requisits de la deduïbilitat de les remuneracions als administradors a l’efecte de l’Impost de societats, que segueix la línia d'”alliberar-les” de la “teoria del mil·límetre”, és a dir, que l’incompliment de la legislació mercantil no pot comportar automàticament la consideració com a liberalitat de la despesa corresponent i la improcedència de la seva deduïbilitat.
En aquest cas, el TS considera que les retribucions percebudes pels administradors d’una societat, acreditades i comptabilitzades, no constitueixen una liberalitat no deduïble pel fet que les mateixes no estiguessin previstes en els estatuts socials, perquè l’incompliment d’aquest requisit no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i la improcedència de la seva deduïbilitat.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
jul. 18, 2024 | Flaix Fiscal
El passat 11 de juliol s’ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Assemblea de Madrid el Projecte de Llei PL-3/2024 pel qual es regula la nova deducció per inversions de nous contribuents procedents de l’estranger que podran aplicar en el seu IRPF quan es converteixin en contribuents de l’IRPF en la Comunitat de Madrid a partir de l’1 de gener de 2024. Periodísticament, s’ha batejat com a “Llei Mbappé”.
La deducció serà del 20% del valor d’adquisició d’aquells actius de renda fixa i variable en què el contribuent inverteixi en el propi exercici de l’adquisició de la residència fiscal o en l’exercici següent (i en el cas d‘inversió en actius financers d’entitats espanyoles la inversió també podrà realitzar-se en l’exercici anterior al de l’adquisició de la citada residència), i podrà ser aplicada en l’exercici en el qual es produeixi la inversió i en els 5 exercicis següents immediats i successius en cas d’insuficiència de quota íntegra.
Accedeix al projecte de llei al complet AQUÍ
jul. 16, 2024 | Flaix Fiscal
El TEAR de València, en la seva resolució de 23 de gener de 2024, ha entès que el dret dels socis persones físiques a aplicar la deducció per inversió en empreses de nova creació no pot veure’s perjudicat pel fet que la companyia no hagi presentat la Declaració Informativa de certificacions individuals (model 165) exigida per la normativa, sempre que la resta de requisits es compleixin.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
jul. 11, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea TJUE ha emès, en data 8 d’octubre de 2023, una sentència sobre el lliurament gratuït d’una tauleta o d’un telèfon intel·ligent com a contrapartida per la subscripció d’un nou abonament a una revista, entenent que la concessió d’un regal de subscripció constitueix una prestació accessòria a la prestació principal consistent en el subministrament de publicacions periòdiques, que està compresa en el concepte de «lliurament de béns realitzats a títol onerós», i que no ha de considerar-se una transmissió de béns a títol gratuït (autoconsum).
El TJUE basa la seva sentència que la concessió d’un regal de subscripció als nous subscriptors constitueix un incentiu per a la subscripció, l’única finalitat de la qual és augmentar el nombre de subscriptors a les revistes publicades per la demandant i, d’aquesta manera, incrementar els beneficis que aquesta obté. És a dir, el lliurament de l’obsequi no té una finalitat autònoma des del punt de vista del consumidor mitjà, qui accepta pagar almenys una mensualitat de subscripció per a obtenir l’obsequi. La subscripció a aquestes revistes, d’una banda, i el regal d’una tauleta o d’un telèfon intel·ligent d’un valor unitari inferior a 50 euros per cada nova subscripció, per un altre, formen un conjunt, en el qual la subscripció constitueix la prestació principal, mentre que l’obsequi és una prestació accessòria l’únic objecte de la qual consisteix a incentivar la subscripció.
Aquest criteri, en línia amb anteriors sentències del TJUE, ens ha de servir d’ajuda per a interpretar quan estem davant prestacions accessòries a l’efecte de l’IVA.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
jul. 8, 2024 | Flaix Fiscal
A la fi de l’any 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre una sentència (assumpte C-288/22, TP) en la qual concloïa que la remuneració rebuda per una persona física membre d’un consell d’administració podria no estar subjecta a l’IVA perquè no tindria la consideració de contraprestació d’una activitat econòmica exercida amb caràcter independent. Això es deu al fet que l’administrador no suportava el risc econòmic de la seva activitat. La independència en l’exercici d’una activitat econòmica és requisit indispensable per a la seva subjecció a l’IVA.
Fa unes poques setmanes, la Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0782-24, va assumir el criteri assenyalat pel TJUE en resposta a una consulta plantejada en assenyalar que l’activitat desenvolupada per una persona física com a administrador o membre del consell d’administració de fins i tot societat, no estarà subjecta a l’IVA perquè, tal com assenyala el TJUE, aquesta persona no assumeix el risc econòmic de la seva activitat d’administrador.
La conclusió de la DGT s’empara en el Text Refós de la Llei de Societats de Capital que assenyala que els administradors són responsables en relació amb el mal que causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts de la societat o pels realitzats incomplint els deures inherents a l’acompliment del càrrec, sempre que hagi intervingut dol o culpa.
D’acord amb l’anterior, la regulació espanyola empararia les conclusions assenyalades pel TJUE, ja que l’administrador no suportaria el risc econòmic lligat a la seva activitat, sent la societat la que haurà de fer front a les conseqüències negatives de les decisions adoptades per aquest administrador o el consell d’administració, sempre que les decisions adoptades no siguin contràries a la llei o als estatuts socials.
Depenent de les circumstàncies del cas, la consulta de la DGT podria suposar la possibilitat de la no subjecció a l’IVA de les activitats dels administradors no sols quan aquests siguin persones físiques, sinó també quan siguin persones jurídiques.
Aquesta decisió podria tenir un impacte positiu per a aquelles empreses que tinguin limitat el dret a la deducció de l’IVA suportat i que hagin estat suportant IVA a conseqüència de les activitats dutes a terme pels seus administradors.
Des del nostre departament de Dret Fiscal, estem ajudant empreses a analitzar l’impacte que podria tenir aquesta decisió.
jul. 4, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs, en la seva consulta V0009/2024 ha establert que el cessament voluntari en la relació laboral, la qual va permetre acollir-se al règim especial de treballadors desplaçats (més coneguda com a Llei Beckham), pot no implicar una exclusió del règim.
En la Consulta s’analitza el cas d’un contribuent, nacional del Regne Unit i resident fiscal a Espanya, tributant sota el règim especial de treballadors desplaçats a territori espanyol, que ha constituït, al costat d’un soci minoritari, una societat limitada a Espanya, concloent que encara que s’hagi produït el cessament voluntari de la relació laboral prèvia (la que va motivar el desplaçament a Espanya) i, després d’un breu període de temps, s’ha iniciat una nova relació (administrador de la societat que ha constituït a Espanya), aquest canvi no implica l’exclusió del règim especial.
Accedeix a la consulta vinculant al complet AQUÍ
