En la seva recent sentència de 10/10/2022 (recurs 511/2020), el Tribunal Suprem fixa com a doctrina d’interès cassacional que “la compensació percebuda per un comuner, a qui no s’adjudica el bé quan es dissol el condomini, comportarà per a dita comunera l’existència d’un guany patrimonial subjecte a l’IRPF, quan existeixi una actualització del valor d’aquest bé entre el moment de la seva adquisició i el de la seva adjudicació i aquesta diferència de valor sigui positiva.” És a dir, existirà un guany patrimonial subjecte a tributació en l’IRPF quan, amb motiu de l’extinció de comunitat, s’actualitzi el valor de l’immoble.
En la seva sentència, a més, el Tribunal Suprem considera que aquesta tributació de l’extinció de condomini en l’IRPF no contradiu la no subjecció en el ITP-AJD i en la plusvàlua municipal, en tant el fet imposable de tots dos impostos és la transmissió, de manera que si aquesta no existeix, perquè tan sols hi ha una especificació de drets, no pot haver-hi subjecció a aquests impost, i en canvi en l’IRPF no es grava la transmissió, sinó l’existència d’una alteració patrimonial, per la qual cosa sí que pot existir un gravamen en l’IRPF.
Per a més informació accedeix AQUÍ
