A títol de recordatori, t’informem que durant el mes de novembre es poden presentar les següents sol·licituds en l’àmbit de l’IVA:
– Alta o baixa en el registre de devolució mensual de l’IVA.
– Opció pel règim de diferiment de l’IVA a la importació per a l’any 2023.
Per a més informació ens pots contactar AQUÍ
Pel present et recordem que la data límit per a la presentació del Model 232, en el qual s’informa sobre les operacions vinculades, és el pròxim 30 de novembre. La presentació fora de termini pot suposar la imposició de sancions per part de l’Administració Tributària.
Des d’ Audiconsultores ETL Global ajudem als contribuents obligats a presentar aquest model en la recollida de la informació i en l’emplenament i presentació d’aquest model.
Pots consultar més informació sobre el model en l’anterior Flash Fiscal
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 27 de setembre de 2022, ha establert que la devolució d’ingressos indeguts, prevista en l’article 221 de la LGT, és una via adequada per a sol·licitar la rectificació de l’IVA abonat per una operació de permuta, que finalment es va resoldre.
En el cas d’aquesta sentència s’havia celebrat un contracte de permuta entre un particular i una constructora pel qual aquesta adquiria uns terrenys propietat del particular a fi d’edificar sobre ells, i el particular rebia una quantitat de diners, i posteriorment rebria diverses dels habitatges construïts, ingressant-se en el moment de la celebració del contracte l’IVA pel total de l’operació, satisfet pel particular. Davant l’incompliment de la constructora d’edificar es va resoldre el contracte, tornant el terreny al particular, però retenint l’import lliurat en metàl·lic, sense que rebés factura rectificativa.
El TS conclou que davant l’incompliment pel subjecte passiu (la promotora) del procediment ordinari de rectificació i regularització de les quotes repercutides en excés, res impedeix reconèixer al particular cedent del terreny la facultat d’instar el corresponent procediment de rectificació de l’autoliquidació, així com el dret, de complir-se tots els requisits per a, una vegada determinat l’import en què hi hagués estat rectificada l’autoliquidació, i acredita la reducció de la base imposable de l’IVA, i conseqüentment l’excés en les quotes repercutides, obtenir la devolució d’aquest excés com a ingrés tributari indegut.
Per a més informació accedeix AQUÍ
S’ha publicat el primer esborrany de la proposta de Llei que regularà l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, al qual pots accedir a través d’aquest link.
D’aquest primer redactat podem destacar els següents aspectes més significatius:
En tres recents sentències del Tribunal Suprem de 21/07/2022 (rec. 5309/2022) i 26/07/2022 (rec. 5693/2020 i 4762/2020) s’ha considerat que les despeses financeres reportades en el finançament de pagaments als socis (dividends i restitució d’aportacions) no poden qualificar-se de donatius o liberalitats, i són fiscalment deduïbles sempre que compleixin amb els requisits generals de deduïbilitat de la despesa.
Per a més informació accedeix AQUÍ
En els procediments de comprovació “paral·lela” de l’Impost sobre Societats de companyies que presten serveis professionals i d’administració a altres entitats, i de l’IRPF dels socis d’aquestes entitats a les quals presten els mateixos serveis, ens consta que la Inspecció està aplicant la recent jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 1780-2020, de 17 de desembre de 2020, entre d’altres) en les que es qüestiona la relació soci – societat.
En concret, l’Administració Tributaria està entenent que es tracta d’un supòsit de simulació relativa, concloent que les rendes obtingudes per la societat corresponen en realitat al soci i, per tant, s’han d’imputar directament a ell. Aquesta consideració es directament aplicable en els casos en que la entitat beneficiaria dels serveis es una altra societat controlada, directa o indirectament, pel soci persona física.
A banda de la pertinent regularització en l’IRPF, la qualificació de l’estructura com a simulació relativa suposa la imposició d’una sanció considerada com molt greu, que pot arribar al 125% de la quota tributaria regularitzada.
En la nostra opinió, aquest criteri no pot resultar d’aplicació de manera generalitzada, si bé entenem que s’han de revisar aquells supòsits de soci-societat que siguin susceptibles de que Hisenda els apliqui aquest criteri.
Per a més informació accedeix AQUÍ
