oct. 31, 2024 | Flaix Fiscal
El passat 28 d’octubre es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre HAC/1177/2024 per la qual es desenvolupen les especificacions tècniques i funcionals dels sistemes informàtics de facturació (SIF) aprovats pel Reial decret 1007/2023. Totes dues normes desenvolupen el projecte conegut com Veri*factu que pretén impedir el programari de doble ús, denominat així a aquell que permet el desviament comptable d’ingressos i la seva opacitat davant Hisenda.
Els SIF previstos en el Reial decret estaran certificats i hauran de crear, per a cada factura, un registre de facturació amb una empremta única. Aquests registres de facturació es generaran amb l’alta i amb l’anul·lació de les factures i hauran de ser signats electrònicament.
A més, els SIF han de tenir la capacitat de remetre a l’Agència Tributària per mitjans electrònics els registres de facturació generats de forma continuada i automàtica.
L’entrada en vigor d’aquesta nova obligació està inicialment prevista per a l’1 de juliol de 2025 però tenint en compte les complexitats tècniques del projecte no és descartable un ajornament.
No hem de confondre aquest projecte amb l’obligació d’emetre factures en format electrònic, prevista en la Llei 18/2022, coneguda com a Llei Crea i Creix i de la qual encara no s’ha aprovat un desenvolupament reglamentari i, per tant, tampoc data prevista d’entrada en vigor.
Per a més informació sobre aquesta novetat que pot canviar la manera d’operar de moltes companyies podeu contactar amb Fernando Matesanz i Ana González, responsables del nostre Departament i IVA.
oct. 31, 2024 | Flaix Fiscal
El 22 de juliol de 2024 el Tribunal Suprem va presentar qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que podria tenir implicacions significatives per a la deducció de l’IVA en les despeses de representació i atencions a clients. Aquesta qüestió es refereix a si la normativa espanyola que va introduir restriccions al dret de deducció de l’IVA en aquestes despeses el mateix dia de la seva adhesió a la UE, està d’acord amb la clàusula “Standstill”.
En el casi que TJUE finalment determini que Espanya ha fet un ús indegut d’aquesta clàusula, es podria obrir una possibilitat per a les empreses per a deduir-se l’IVA suportat en aquestes despeses a futur, i recuperar l’IVA que no es van deduir en els últims quatre anys.
Atès que aquesta decisió podria implicar una devolució significativa de quotes de l’IVA, la nostra recomanació és revisar aquestes despeses i mantenir tota la documentació justificativa que demostri la naturalesa empresarial d’aquests. En cas que existeixi IVA no deduït en el seu moment per un criteri de prudència, des del nostre departament d’IVA, dirigit per Fernando Matesanz i Ana González, estem ajudant els nostres clients a verificar si tenen proves suficients que els podrien habilitar a exercitar el dret a la deducció i, si és el cas, assistir-los en el procés de declaració i comprovació posterior que la AEAT segurament duu a terme.
Estem a la vostra disposició per a revisar l’IVA suportat d’exercicis anteriors i oferir-vos el nostre suport en aquest procés.
oct. 29, 2024 | Flaix Fiscal
Com cada any, amb data 30 de novembre, els contribuents de l’Impost de societats (IS) i de l’Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) que actuïn a través d’un establiment permanent a Espanya, i que realitzin operacions amb entitats vinculades, hauran de presentar el Model 232.
Aquest Model haurà de considerar la informació corresponent en consistència amb els comptes anuals i l’informe de preus de transferència. La presentació fora de termini suposa la imposició de sancions per part de l’Administració Tributària.
Des del nostre departament de preus de transferència dirigit per Arely Almaguer, t’ajudem en la preparació de la informació per a la presentació d’aquest model.
oct. 10, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en la seva sentència de 7 de juny de 2024, recorda que l’Administració ha de provar la culpabilitat de les infraccions tributàries pel principi de presumpció d’innocència e culpabilitat i, en aquest cas, ha manifestat que l’Administració tributària no pot fonamentar la sanció del contribuent en el fet que sigui advocat i es presenti en Linkedin com a professor de dret tributari.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
oct. 8, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha emès una resolució de data 24 de setembre de 2024, en unificació de criteri, en la qual considera que quan una persona jurídica designa a una persona física, que és conseller o administrador d’aquesta, en condició d’administradora d’una societat participada, les funcions executives que exerceix la persona física en la societat participada no es poden entendre subsumides en el càrrec de conseller o administrador de la primera societat, sinó que es tracta de funcions realitzades al marge i fora de les funcions d’aquest càrrec.
Sobre la base d’aquesta doble qualificació de les seves funcions el TEAC entén que els serveis prestats per una persona física designada per una persona jurídica com a administrador d’una societat participada no es corresponen amb la retribució per l’exercici de les seves funcions de conseller o administrador de la primera persona jurídica i, al no resultar d’aplicació l’excepció continguda en l’article 18.2 de la Llei de l’Impost sobre Societats, els serveis prestats per la persona física a la societat per ell administrada (i administradora d’una altra persona jurídica) han de qualificar-se com a operació vinculada, la valoració de la qual ha d’ajustar-se al valor normal de mercat.
En la nostra opinió es tracta d’un criteri molt discutible, però que està sent aplicat avui dia per la Inspecció, per la qual cosa caldrà revisar aquelles estructures existents d’administració de companyies que puguin estar en aquesta situació, tenint en compte a més la possible incidència en els requisits d’exempció de “empresa familiar” a afectes de l’Impost sobre el Patrimoni.
No obstant això, cal esperar que aquesta resolució sigui recorreguda, per la qual cosa serà la via contenciós-administrativa la que acabi establint el criteri sobre aquesta qüestió.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
oct. 3, 2024 | Flaix Fiscal
Mitjançant acte de 26 de juny de 2024, el Tribunal Suprem ha admès un recurs de cassació on haurà d’analitzar-se la validesa de les modificacions que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2018 va introduir en la Llei de l’Impost de societats en relació amb el càlcul dels pagaments fraccionats i que va suposar un increment dels tipus de gravamen aplicables i la introducció de l’obligació de realitzar un pagament mínim, afectant empreses i grups fiscals amb una xifra de negocis superior a 10 milions d’euros durant l’any anterior.
Aquesta qüestió té com a antecedent la declaració d’inconstitucionalitat i anul·lació del Reial decret llei 2/2016, que va introduir aquestes mateixes modificacions en el càlcul dels pagaments fraccionats sense respectar la prohibició Constitucional que impedeix que el deure de contribuir dels ciutadans pugui regular-se mitjançant un Reial decret llei.
El plantejament que es recull en l’acte d’admissió del recurs de cassació guarda relació amb el supòsit resolt llavors pel Tribunal Constitucional, si bé ara haurà de dilucidar-se si les modificacions realitzades en el càlcul dels pagaments fraccionats podien acordar-se en una Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, tenint en compte que l’article 134.7 de la Constitució limita l’abast de les lleis pressupostàries en l’àmbit tributari.
D’altra banda, també en relació amb el càlcul dels pagaments fraccionats, ha de recordar-se que el Tribunal Superior de Justícia de València ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’ increment de tipus i l’obligació d’efectuar un pagament mínim respecten el principi de capacitat econòmica previst en l’article 31.1 de la Constitució.
Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es troba a l’espera de la seva admissió pel Tribunal Constitucional, per la qual cosa caldrà estar atents a futures novetats que puguin produir-se sobre aquest tema.
Ens trobem, per tant, davant dues controvèrsies relacionades amb el càlcul dels pagaments fraccionats que podrien donar lloc a l’anul·lació de la norma que va modificar la seva regulació en 2018, la qual cosa permetria recuperar el cost financer que degueren assumir les empreses i grups d’empreses obligades a aplicar els tipus incrementats o realitzar el pagament mínim.
Accedeix al text íntegre de l’acte admetent el recurs del Tribunal Suprem i la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana AQUÍ
