febr. 20, 2024 | Flaix Fiscal
Recentment, s’ha publicat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la número 1947/2023, de 26 de maig de 2023, sobre la consideració d’un beneficiari efectiu en el pagament de rendes qualificades com a cànons a entitats no residents.
El TSJC en la sentència indicada, estableix que a l’efecte de qualificar el pagament d’una renda a una entitat no resident, com a exempta de tributació a Espanya, a l’efecte de l’article 14, 1, m), de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents, és necessari que l’empresa no resident perceptora dels rendiments sigui efectivament la beneficiària efectiva d’aquests rendiments.
No resultarà aplicable l’exempció prevista en l’article 14, 1,m) de la Llei del IRNR, quan l’empresa perceptora no és la beneficiària efectiva i actua per exemple, com a intermediària d’una altra empresa domiciliada en un tercer país.
En aquest supòsit, no resultarà aplicable l’exempció i haurà d’aplicar-se la retenció que correspongui d’acord amb el Conveni per a evitar la doble imposició amb la dita tercera país.
El criteri establert en aquesta sentència és igualment aplicable en el cas que les rendes pagades a l’entitat no resident tinguin la naturalesa d’interessos als quals els resulti d’aplicació l’exempció regulada en l’article 14, 1, c) de la LIRNR.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
febr. 6, 2024 | Flaix Fiscal
El TEAC, en la seva resolució de 23 de maig de 2023 en unificació de criteri, ha considerat que en els supòsits de quotes d’IVA no reportades però indegudament repercutides, s’ha de minorar l’IVA indegudament repercutit pel subjecte passiu que les va repercutir i, paral·lelament, reconèixer el dret a devolució d’aquestes quotes a favor de qui les va suportar.
Es tracta d’un criteri totalment lògic, basat en la neutralitat de l’IVA, però que la Inspecció habitualment ha qüestionat.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
gen. 25, 2024 | Flaix Fiscal
Com bé saps, amb efectes 1 de gener de 2024 s’han introduït una sèrie de millores en el règim d’incentius fiscals al mecenatge de les entitats acollides a la llei 49/2002 de 23 de desembre, que passem a resumir, mentre pugui resultar-vos d’aplicació a la vostra entitat:
1. Es preveu que els qui realitzen donatius puguin percebre de la Fundació béns o serveis de caràcter simbòlic, sempre que el seu valor no excedeixi del 15% del valor del donatiu i no superi en cap cas l’import de 25.000 €.
2. Es considera donatiu la cessió temporal d’un bé moble o immoble sense contraprestació, constituint la base del donatiu l’import de les despeses que hagués suportat el cedent durant la cessió dels béns quan compleixin els següents requisits:
a. Que es tracti de despeses que, d’haver-se cedit onerosament els béns, haguessin estat fiscalment deduïbles.
b. Que estiguin degudament comptabilitzats si el cedent està obligat a portar comptabilitat.
c. En cap cas s’inclouen les despeses corresponents a tributs, interessos de capitals aliens i altres despeses de finançament.
3. Es modifiquen els percentatges de deducció de què gaudeixen les donacions i aportacions:
3.1. Percentatges de deducció per a contribuents de l’IRPF:
• Deducció del 80% sobre els primers 250 euros donats (en 2023 eren 150 euros)
• Deducció del 40% sobre l’import que excedeixi els primers 250 euros (en 2023 la deducció era del 35%)
• Deducció del 45% sobre l’import que excedeixi els primers 250 euros (en 2023 la deducció era del 40%), únicament aplica quan en els dos períodes impositius anteriors s’han realitzat donatius a favor de la fundació i els corresponents a l’exercici en curs i l’anterior han estat iguals o superiors als efectuats en l’exercici previ, és a dir: Donatius 202X+2 ≥ Donatius 202X+1 ≥ Donatius 202X.
3.2. Percentatges de deducció per a contribuents de l’Impost de societats:
• Deducció del 40% (en 2023 era del 35%)
• Deducció del 50% (en 2023 era del 40%); únicament aplica quan en els dos períodes impositius anteriors s’han realitzat donatius a favor de la fundació i els corresponents a l’exercici en curs i l’anterior han estat iguals o superiors als efectuats en l’exercici previ, és a dir: Donatius 202X+2 ≥ Donatius 202X+1 ≥ Donatius 202X.
La base de deducció no pot excedir del 15% de la base imposable del període impositiu (en 2023 el límit era del 10%).
Les deduccions que puguin quedar pendents d’aplicació podran deduir-se durant els períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius, com fins ara.
4.S’introdueixen novetats en la regulació del conveni de col·laboració empresarial:
S’especifica que l’ajuda econòmica pot ser dinerària, en espècie o consistir en una prestació de serveis realitzada en exercici de l’activitat econòmica pròpia del col·laborador. Atès que la reforma finalment no contempla que les prestacions de serveis puguin considerar-se donatius (com en el seu moment es va plantejar) quan l’ajuda rebuda per la fundació sigui una prestació de serveis gratuïta haurà de formalitzar-se un conveni de col·laboració.
D’altra banda, també s’introdueix la possibilitat que el col·laborador pugui difondre la col·laboració —fins ara només es contemplava que ho fes la fundació— sense que la difusió efectuada per qualsevol de les parts es consideri una prestació de serveis.
Finalment, es reconeix l’exempció de les rendes positives que puguin posar-se de manifest en ocasió del lliurament d’ajudes econòmiques.
Esperem que aquesta informació sigui del teu interès, posant-nos a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.
Així mateix, t’avancem que el dia 13 de febrer organitzarem una sessió sobre novetats fiscals, en la qual tractarem, entre altres, les aquí esmentades relatives a la Llei de Mecenatge.
gen. 19, 2024 | Flaix Fiscal
Ahir, el ple del Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat del Reial decret llei 3/2016, a través del qual es van introduir mesures significatives per a la tributació d’empreses i grups fiscals. Específicament, les mesures introduïdes en 2016 van afectar els següents aspectes de la liquidació de l’Impost de societats:
• Restriccions en relació amb els límits aplicables a les grans empreses per a la compensació de bases imposables negatives i actius per impostos diferits.
• La introducció d’un nou límit per a les grans empreses aplicable a les deduccions per a evitar la doble imposició.
• L’obligació d’incloure automàticament les deterioracions de participacions que havien estat deduïdes en anys anteriors en la base imposable.
• Modificació del tractament dels ingressos negatius derivats de la transferència d’accions en altres entitats.
Aquesta decisió tindrà un impacte únicament en aquells contribuents que havien sol·licitat la rectificació de les seves autoliquidacions de l’Impost de societats d’anys fiscals anteriors abans que es publiqués la decisió del Tribunal Constitucional.
Per a obtenir més informació, pots consultar el comunicat de premsa complet del Tribunal Constitucional en el següent enllaç (en espanyol) AQUÍ
gen. 2, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs, en la seva consulta V2231/2023 ha establert que en els casos en què no es va expedir factura a la data de la meritació de l’operació, el subjecte passiu perdrà el dret a la repercussió quan hagi transcorregut un any des de la data de la meritació.
Aquest termini de caducitat del dret al trasllat per part del subjecte passiu de la quota tributària al destinatari de l’operació ha d’interpretar-se, com ha assenyalat reiteradament el Tribunal Suprem, en el sentit que la pèrdua del dret a repercutir es refereix a aquells casos en els quals l’absència de repercussió es produeix sense causa que el justifiqui.
No obstant això, en el cas que la destinatària de les operacions no estigués obligada a suportar la repercussió, per haver caducat el dret del prestador a repercutir el mateix, no impedeix que aquella pugui acceptar voluntàriament suportar la repercussió extemporània de l’Impost, sent el tipus impositiu aplicable el vigent en el moment de la meritació, i això amb independència del moment en què s’emeti i coure la corresponent factura que documenti aquestes operacions.
Per a més informació accedeix a la consulta completa AQUÍ
des. 28, 2023 | Flaix Fiscal
El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 24 d’octubre de 2023, ha aplicat extensivament el criteri de la recent sentència del TS de 23 de febrer de 2023 i ha passat a considerar que l’exercici del dret a la compensació de quotes suportades d’IVA, incrementant l’import de les quotes deduïdes, és un dret i no una opció, per la qual cosa es poden presentar sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions ja presentades que suposin una major deducció de quotes suportades, sempre que s’estigui dins del termini de 4 anys estipulat per l’art. 99.3 de la Llei de l’IVA.
Es tracta d’un canvi de criteri del TEAC molt rellevant, que podrà tenir impacte en el dia a dia de les empreses quan s’adonen de la no deduïbilitat de quotes d’IVA suportat. En el cas del TEAC, el contribuent ha obtingut una devolució de més d’1 milió d’euros per aquesta via.
Per a més informació accedeix AQUÍ
