Select Page

Sentència TS acreditació de deduccions prèviament no declarades

En la recent sentència del Tribunal Suprem (núm. resolució 1318/2023) de data 24/10/2023, s’admet la procedència d’incloure la deducció per R+D+I, de les despeses reportades en exercicis anteriors les deduccions dels quals no van ser consignades en les autoliquidacions corresponents.

Aquesta important sentència estableix jurisprudència en determinar que no és necessari haver inclòs prèviament les deduccions en l’autoliquidació de l’IS de l’exercici en què es van produir. Tampoc cal haver presentat una sol·licitud de rectificació per a poder aplicar la deducció en un exercici posterior.

El rellevant, d’acord amb el Tribunal Suprem, és que es compleixin els requisits materials per a la deducció i que aquesta s’apliqui dins dels terminis legals.

Cal recordar que el juny del 2022 la Direcció General de Tributs a través de dues consultes vinculants (V1510-22 i V1511-22) va modificar el criteri que històricament havia vingut mantenint.

Fins llavors, la DGT admetia la possibilitat de consignar en una autoliquidació de l’IS, deduccions generades en períodes anteriors encara que no haguessin estat objecte de la seva inclusió en les autoliquidacions dels períodes impositius en què efectivament es van generar.

Caldrà esperar quina és la reacció de l’Administració Tributària davant aquesta sentència.

 

Is: Acreditació de Preus de Transferència

L’Audiència Nacional, en Sentència de 31 de maig de 2023, ha considerat que, en l’ajust de preus de transferència efectuat, la referència al fet que els marges són massa amplis no s’estima prou expressiva de les raons que avalarien l’aplicació de la mitjana.

A judici de la AN, la motivació oferta per l’Administració tributària en relació al fet que els marges són massa amplis no s’estima prou expressiva de les raons que avalarien l’aplicació de la mitjana en el sentit que s’ha expressat. Per tot això, ha estimat el motiu en aquest punt i ha considerat procedent l’aplicació del punt més sota del rang de plena competència determinat per l’Administració tributària.

 

 

Per a més informació accedeix AQUÍ

 

Modificació càlcul limitació despeses financeres

En relació amb el càlcul de la limitació de les despeses financeres a l’efecte del càlcul de la base imposable de l’Impost de Societats, posar de manifest que en el BOE del 25 de maig de 2023, es va publicar la Llei 13/2023, que entre altres modificacions fiscals, en la seva Disposició final cinquena, modifica el redactat de l’article 16 de la Llei de l’Impost de societats; “Limitació en la deducibilidad de despeses financeres”.

La principal modificació que s’introdueix en el redactat de l’article 16 LIS, és la referida al fet que per al càlcul del benefici operatiu no es podran addicionar els ingressos financers de participacions en instruments de patrimoni, quan es correspongui amb dividends en els quals el percentatge de participació sigui almenys del 5% i no s’haguessin integrat en la base imposable de l’Impost de Societats, a conseqüència de trobar-se exempts per aplicació de l’article 21 de la LIS (exempció del 95%).

Aquesta nova regulació resulta d’aplicació per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2024.

 

Per a més informació accedeix AQUÍ

 

IRPF – Acreditació de la residència fiscal

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 12 de juny de 2023, ha considerat que els òrgans administratius o judicials nacionals no poden enjudiciar ni prescindir del contingut d’un certificat de residència fiscal emès per les autoritats fiscals d’un país que ha subscrit amb Espanya un Conveni de Doble Imposició, quan aquest certificat s’ha estès a l’efecte del Conveni. I, en cas de conflicte per doble residència, ha d’acudir-se a les regles de desempat previstes en el propi Conveni, les quals han de ser interpretades de manera autònoma, amb independència de les normes internes que alberguin conceptes similars.

 

Accedeix a la resolució al completa AQUÍ

 

IVA – Devolució de les quotes d’IVA indegudament repercutides

El TEAC, en la seva resolució de 21 de juny de 2023 en unificació de criteri, ha establert com a criteri per a determinar quan han de considerar-se ingressades les quotes d’IVA indegudament repercutides a l’efecte de la seva devolució a qui va suportar la repercussió, que la consignació de les quotes indegudament repercutides en l’autoliquidació presentada per la persona o entitat que les repercuteix, sigui com sigui el resultat d’aquesta autoliquidació, determina que aquelles es tinguin per ingressades sempre que les quotes suportades o satisfetes declarades per aquella siguin deduïbles.

En cas de no ser-ho, no podran considerar-se ingressades les quotes indegudament repercutides pel mer fet de la seva consignació en l’autoliquidació presentada sinó que caldrà determinar la quantitat efectivament ingressada en el cas concret.

 

Accedeix a la resolució al completa AQUÍ

 

IS – Fusions inverses

L’Audiència Nacional, en la seva sentència de 3 de maig de 2023, analitza si és possible la compensació de bases imposables negatives (BINs) en el supòsit de fusió per absorció entre societats germanes, íntegrament participades per un soci únic (fusió impròpia), en què les BINs qüestionades per la Inspecció pertanyien a l’entitat absorbent.

Les bases imposables negatives pertanyien a l’entitat absorbent, i la Inspecció, partint de la interpretació finalista de l’art. 90.3 del TRLIS, no va permetre la compensació de les BINs de l’entitat absorbent, a fi d’impedir un supòsit de doble aprofitament de pèrdues i la desimposición de les rendes positives obtingudes per l’entitat resultant de l’operació de fusió.

Doncs bé, l’Audiència Nacional confirma el criteri de la Inspecció i desestima la compensació de BINs de l’entitat absorbent en tant suposaria una fallida del principi de neutralitat fiscal de les operacions de reestructuració privilegiar el tractament fiscal de la fusió inversa enfront del qual mereix la fusió directa.

Sense perjudici que la part recurrent pugui haver interposat recurs de cassació davant el tribunal Suprem, entenem que es tracta d’un criteri certament restrictiu.

 

Accedeix a la sentència al complet AQUÍ