Recentment, s’ha publicat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la número 1947/2023, de 26 de maig de 2023, sobre la consideració d’un beneficiari efectiu en el pagament de rendes qualificades com a cànons a entitats no residents.
El TSJC en la sentència indicada, estableix que a l’efecte de qualificar el pagament d’una renda a una entitat no resident, com a exempta de tributació a Espanya, a l’efecte de l’article 14, 1, m), de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents, és necessari que l’empresa no resident perceptora dels rendiments sigui efectivament la beneficiària efectiva d’aquests rendiments.
No resultarà aplicable l’exempció prevista en l’article 14, 1,m) de la Llei del IRNR, quan l’empresa perceptora no és la beneficiària efectiva i actua per exemple, com a intermediària d’una altra empresa domiciliada en un tercer país.
En aquest supòsit, no resultarà aplicable l’exempció i haurà d’aplicar-se la retenció que correspongui d’acord amb el Conveni per a evitar la doble imposició amb la dita tercera país.
El criteri establert en aquesta sentència és igualment aplicable en el cas que les rendes pagades a l’entitat no resident tinguin la naturalesa d’interessos als quals els resulti d’aplicació l’exempció regulada en l’article 14, 1, c) de la LIRNR.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
