En els procediments de comprovació “paral·lela” de l’Impost sobre Societats de companyies que presten serveis professionals i d’administració a altres entitats, i de l’IRPF dels socis d’aquestes entitats a les quals presten els mateixos serveis, ens consta que la Inspecció està aplicant la recent jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 1780-2020, de 17 de desembre de 2020, entre d’altres) en les que es qüestiona la relació soci – societat.
En concret, l’Administració Tributaria està entenent que es tracta d’un supòsit de simulació relativa, concloent que les rendes obtingudes per la societat corresponen en realitat al soci i, per tant, s’han d’imputar directament a ell. Aquesta consideració es directament aplicable en els casos en que la entitat beneficiaria dels serveis es una altra societat controlada, directa o indirectament, pel soci persona física.
A banda de la pertinent regularització en l’IRPF, la qualificació de l’estructura com a simulació relativa suposa la imposició d’una sanció considerada com molt greu, que pot arribar al 125% de la quota tributaria regularitzada.
En la nostra opinió, aquest criteri no pot resultar d’aplicació de manera generalitzada, si bé entenem que s’han de revisar aquells supòsits de soci-societat que siguin susceptibles de que Hisenda els apliqui aquest criteri.
Per a més informació accedeix AQUÍ
