juny 14, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
S’acaben de publicar dues sentències del Tribunal Suprem en què declara que les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’ IAE pel temps que van patir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia, sense que calgui ni provar en particular la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei i s’imposa a conseqüència de les mesures sanitàries.
A Audiconsultores ETL GLOBAL estem ajudant els nostres clients a recuperar aquest Impost, per la qual cosa si necessites més informació no dubtis a contactar amb nosaltres.
Accedeix a les sentències completes AQUÍ
maig 25, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
Segons l’Ordre HFP/311/2023, de 28 de març (BOE de 31 de març), a partir del 15 d’abril de 2023, no s’exigiran garanties per a les sol·licituds d’ajornament i fraccionament de pagament dels deutes gestionats per l’AEAT i pels òrgans o organismes de la Hisenda Pública estatal quan el seu import conjunt no excedeixi de 50.000 euros (fins ara 30.000 euros) i es trobin tant en període voluntari com en període executiu de pagament, sense perjudici del manteniment, en aquest últim cas, de les traves existents sobre béns i drets del deutor en el moment de la presentació de la sol·licitud.
Si ho desitges pots accedir a l’ordre completa AQUÍ
maig 23, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V2436-22 de 25 de novembre de 2022, ha considerat que no és despesa deduïble en l’Impost de societats (IS) l’excés de retenció suportada a l’estranger en el cas que l’entitat que suporta la retenció no realitza cap activitat en el territori on s’ha practicat la retenció.
El cas analitzat és el d’una companyia espanyola que posseeix menys del 5% d’accions de diverses entitats no cotitzades no residents a Espanya, de les quals percep dividends que s’inclouen com a renda positiva en la base imposable del (IS) pel seu import brut.
Aquests dividends estan subjectes a retenció en origen, conforme a la legislació interna del país estranger de residència de cada entitat, si bé una part d’aquesta retenció no és objecte de deducció en la quota íntegra de l’IS de l’entitat consultant en tant li resulten d’aplicació els límits de l’art. 31.1 de la Llei de l’Impost.
Doncs bé, la DGT entén que, si bé els dividends percebuts procedeixen de la realització d’activitats econòmiques a l’estranger per part de les entitats participades, l’entitat consultant no realitza cap activitat econòmica a l’estranger, per la qual cosa l’excés de la part de l’impost satisfet a l’estranger que no sigui objecte de deducció en la quota íntegra no tindrà la consideració de despesa deduïble per incomplir el requisit de l’apartat 2 de l’esmentat art. 31 de la Llei.
Accedeix a la consulta vinculant completa AQUÍ
maig 18, 2023 | Audiconsultores, Flaix Legal
L’aprovació del projecte de Llei pel Dret a l’Habitatge es troba en l’última fase de tramitació, sent previsible aquesta aprovació abans de 28 de maig de 2023, estant prevista la seva entrada en vigor, per a l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), excepte la Disposició Final Segona, referida als incentius fiscals aplicables en l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques als arrendaments d’habitatges, que entrarà en vigor a partir del dia 1 de Gener de l’any següent al de la publicació de la Llei en el BOE.
Les principals novetats de la Llei són:
– Es fixa en un 50 per cent (excepte casos excepcionals degudament justificats) el percentatge mínim de reserva de sòl destinat a habitatge subjecte a algun règim de protecció pública de lloguer.
– En matèria d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública es garanteix la protecció per un període mínim de 30 anys.
– Es regula el procediment per a la declaració de zones de mercat residencial tens amb la fi poder aplicar mesures que afavoreixin l’accés a l’habitatge.
– S’estableix, a l’efecte de la llei, la condició de gran tenidor d’habitatges aplicable tant a persones físiques com a persones jurídiques.
– Es modifica el règim de recàrrec en l’Impost sobre Béns immobles en relació amb els immobles d’ús residencial desocupats.
– I en relació amb els arrendaments d’habitatge celebrats a partir de l’entrada en vigor de la Llei s’estableixen les següents modificacions:
a) Pròrroga extraordinària a la finalització del contracte.
b) Obligació de pagament de la renda per mitjà electrònic, excepte supòsits excepcionals.
c) Limitacions referides al preu de la renda, renda contracte anterior i índexs de preus de referència.
d) Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador (sigui o no gran tenidor).
e) Es manté el vigent règim de limitació d’increment de la renda per actualització anual de la mateixa en el 2 per cent per a l’any 2023 i en el 3 per cent per a l’any 2024.
f) Quant als incentius fiscals de l’ arrendament d’habitatge, la reducció existent fins avui en l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del 60% sobre el rendiment net passa a ser, en termes generals, del 50%, si bé en determinats supòsits pot ser del 60%, 70% i fins i tot 90%.
Pots accedir al nostre informe complet AQUÍ
maig 16, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs ha confirmat, en la seva consulta vinculant V0308-23, de 16 de febrer de 2023, que la nova regulació de la quota líquida mínima positiva, aplicable a partir de l’exercici 2022, no ha de perjudicar la possibilitat d’aplicar per sobre dels límits i/o la monetització de les deduccions per I+D+it.
Recordem que el lliurament en vigor de la nova regulació de la quota líquida mínima positiva havia generat dubtes sobre la possible continuïtat de la monetització de la deducció de I+D, que permet a les companyies reemborsar-se part de les deduccions generades per activitats de I+D+it (cash-back) quan hi ha una insuficiència de quota de l’impost.
D’aquesta manera, els contribuents podran optar per aplicar sense límit i sense afectar el tipus mínim de la quota líquida positiva, la quantia pendent de la deducció generada, aplicant un descompte del 20% del seu import assenyalat, i sol·licitar a l’Administració tributària l’abonament de la quantia que no hagi pogut ser deduïda per insuficiència de quota.
Accedeix a la consulta vinculant completa AQUÍ
maig 11, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
Com és possible que ja sàpigues, recentment s’ha plantejat davant el Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, plantejant la possible inconstitucionalitat de les modificacions que aquesta norma va introduir en la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), i que, de moment, afecten aquest impost per als exercicis 2021 i 2022
La qüestió d’inconstitucionalitat planteja, d’una banda, una qüestió que ja és recurrent, això és, si l’IP té caràcter confiscatori, la qual cosa ve prohibit per la Constitució, i si vulnera el principi de capacitat econòmica.
En segon lloc, es planteja la possible inconstitucionalitat de l’ús d’una Llei de Pressupostos, en lloc d’una llei substantiva, per a regular de manera permanent aquest impost
En aquest cas, la LPGE per a 2021 va modificar l’article 33 de la Llei de l’IP. Aquest article establia, des de la reintroducció de l’IP en 2011, una bonificació del 100% de la quota íntegra de l’IP, que mai va ser efectiva perquè la seva aplicació s’anava posposant any a any, i la Disposició Derogatòria 1a de la LPGE per a 2021 va derogar l’article 33, i en conseqüència va derogar la bonificació.
La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada ha de portar a analitzar quines conseqüències podrien derivar-se si el TC finalment declarés inconstitucional en el cas d’una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat d’aquesta norma.
Referent a això, és important tenir en compte que en els últims anys, el TC ha limitat significativament els efectes d’aquelles sentències que podrien tenir un efecte més general.
Així, en el cas de la Sentència que va declarar la inconstitucionalitat de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (la Plusvàlua Municipal), el TC no va anul·lar totes les liquidacions no prescrites, sinó que va limitar els efectes de la inconstitucionalitat a aquelles liquidacions que haguessin estat recorregudes abans de la data en què el TC va dictar la sentència.
Per això, en el supòsit que el TC declarés que la derogació de l’article 33 de la Llei de l’IP és inconstitucional, el significatiu impacte que això podria tenir per a les arques públiques podria portar al TC a limitar els efectes de la sentència.
Sobre la base d’aquests antecedents, per a assegurar que una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat produeixi efectes respecte de la declaració de l’IP de l’exercici 2021 ja presentada, i respecte de la declaració de l’exercici 2022 (a presentar fins al 30 de juny) seria necessari impugnar la declaració presentada abans que el TC resolgui aquest recurs.
No obstant això, haurà d’analitzar-se en cada cas si és o no convenient impugnar les autoliquidacions de l’IP dels exercicis 2021 i 2022 per a salvaguardar els seus drets per al cas que el TC declarés la inconstitucionalitat de la norma.
- En la nostra opinió, sembla poc probable que el TC declari ara el caràcter confiscatori de l’IP i la vulneració del principi de capacitat econòmica, quan això ha estat negat de manera reiterada en la jurisprudència del TC.
- Més incert resulta, al nostre parer, si el TC estimarà o no la inconstitucionalitat de la derogació de la bonificació del 100% per la *LPGE.
- En paral·lel a aquesta anàlisi, ha de tenir-se en compte la impugnació de la declaració de l’IP de 2021 comporta la interrupció del període de prescripció per a aquest impost. Per tant, si el TC desestimés la inconstitucionalitat de la norma, aquesta impugnació estendria durant més d’un any el període durant el qual l’Administració podrà comprovar l’IP de 2021.
Per això, considerem que no és convenient prendre una decisió precipitada en relació amb aquesta qüestió, sinó que, per a prendre la decisió més adequada, és necessari, en cada cas, una anàlisi prèvia de la situació.
En particular, haurà d’analitzar-se si existeix algun risc implícit potencial derivat de la declaració presentada (com podria ser el cas si es va aplicar algun benefici fiscal en aquesta, com l’exempció de participacions en entitats), quantificar el mateix i analitzar en cada cas quins serien els possibles efectes que, si és el cas, poguessin derivar-se per al contribuent.
Davant aquesta situació, des d’ Audiconsultores ETL GLOBAL hem començat a valorar alguns casos amb l’objectiu d’ajudar a prendre una decisió sobre l’alternativa que pot ser més convenient per als nostres clients.
