Select Page

Impost sobre el Patrimoni. Deduïbilitat dels deutes de l’IRPF

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 15 de febrer de 2023, ha confirmat la jurisprudència existent sobre la deduïbilitat dels deutes de l’IRPF en la base imposable de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), precisant, en particular, que només són deduïbles els deutes existents i exigibles a la data de la meritació de l’impost, però no les nascudes amb posterioritat.

El supòsit de fet d’aquesta sentència era el d’un contribuent que pretenia deduir de la declaració de l’IP de 2013, els deutes d’IRPF derivades dels exercicis 2011, 2012 i 2013 sorgides a conseqüència d’unes liquidacions d’Hisenda practicades després d’un procés d’inspecció, notificades en 2017. Doncs bé, el TS desestima la deduïbilitat d’aquestes quotes de l’IRPF en tant no existien en la data de la meritació de l’IP (31 de desembre de 2013).

 

Accedeix a la consulta completa AQUÍ

IS – Règim especial de reestructuracions: Concepte de branca d’activitat

La Direcció General de Tributs (DGT) ha publicat la consulta V0096-23, de 30/1/2023, en la qual, sota una interpretació restrictiva del concepte de branca d’activitat, desestima l’aplicació del règim fiscal especial de reestructuracions de l’Impost de societats a una companyia dedicada a l’activitat agrícola de 4 finques, que pretenia realitzar una escissió parcial de tres finques rústiques (cadascuna amb cultius diferents) en tres entitats de nova creació, mantenint la primera, la qual explotarà una de les finques.

La DGT considera que en l’entitat existeix una sola activitat econòmica, la de l’agricultura, i que els elements que es pretenen transmetre (tres finques rústiques) no constitueixen una branca d’activitat autònoma de la resta de finques, per tant, no requereixen d’una organització separada a conseqüència de les especialitats existents en la seva explotació econòmica, per la qual cosa l’operació plantejada no pot acollir-se al règim fiscal especial de reestructuracions de la Llei del IS.

 

Accedeix a la consulta completa AQUÍ

Prolongació fins a 30 de juny de 2023 dels tipus de l’IVA del 5% i del 0% per a uns certs productes

Com recordaràs, entre les novetats fiscals per a 2023 introduïdes pel Reial decret llei 20/2022, es trobava la reducció temporal i extraordinària del tipus de l’IVA entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2023.

D’acord amb aquesta norma:

  • S’aplica el tipus del 5% als olis d’oliva i de llavors.
  • S’aplica el tipus del 0% al pa comú, les farines panificables, determinats tipus de llet, els formatges, els ous i les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals.

No obstant això, aquesta norma establia que si la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març era inferior al 5,5%, aquesta reducció del tipus de l’IVA deixaria de ser aplicable a partir de l’1 de maig del 2023.

A aquest efecte, divendres passat (14 d’abril) l’Institut Nacional d’Estadística va publicar una nota de premsa (que us adjuntem) en la qual es feia contar que la taxa anual de la inflació subjacent a 31 de març és del 7,5%.

Per tant, els tipus del 5% per als olis d’oliva i de llavors i del 0% al pa comú, les farines panificables, determinats tipus de llet, els formatges, els ous i les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, continuaran sent aplicables fins al 30 de juny de 2023.

 

Accedeix a la nota de premsa completa AQUÍ

IVA Diferit a la importació – Improcedència de recàrrec en determinats supòsits

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 de desembre de 2022 estima la improcedència en l’aplicació automàtica del recàrrec en aquells supòsits en els quals el contribuent hagués regularitzat la seva situació tributària amb relació a les quotes d’IVA diferit a la importació, abans del dictat de la provisió de constrenyiment. El Tribunal argumenta la seva decisió sobre la base del principi de neutralitat de l’IVA, en la mesura en què considera que no pot ser gravada de manera automàtica la presentació tardana d’una declaració.

Aquesta sentència pot ser molt útil per a defensar la no aplicació del recàrrec en situacions similars, en tant l’AEAT ha procedit en els últims anys a la liquidació automàtica del mateix en els supòsits de no inclusió en la Casella 77 del Model 303 de les quotes d’IVA diferit a la importació una vegada transcorregut el termini voluntari de presentació d’aquesta declaració, amb independència que el contribuent hagués procedit a la regularització de la seva situació tributària abans del dictat de la provisió de constrenyiment.

 

Accedeix a la sentència completa AQUÍ

IS – Deduïbilitat de les remuneracions dels administradors

L’ Audiència Nacional, en la seva recent sentència de l’11 de gener de 2023, ha fet un altre pas més en favor de la deducció en l’Impost de societats (IS) de les retribucions d’administradors, desacreditant la denominada “doctrina del mil·límetre” aplicada per l’Administració Tributària, consistent a condicionar aquesta deduïbilitat al fet que concorrin dos requisits: (i) que la possibilitat de retribucions estigui expressament prevista en els estatuts socials i (ii) que aquesta previsió permeti conèixer l’import a satisfer amb certesa. És a dir, que l’import de la retribució quedi perfectament determinat en els estatuts, al mil·límetre.

Sobre la base d’aquest criteri, les empreses podran deduir-se en l’IS els salaris de consellers i administradors sense que sigui necessari que els estatuts especifiquin ni la quantia concreta ni el percentatge concret de la retribució dels administradors, sent vàlid que es fixi un import o límit màxim a la Junta.

No obstant això, caldrà esperar a conèixer quin és el criteri del Tribunal Suprem quan decideixi sobre el recurs de cassació interposat per l’Administració Tributària.

 

Accedeix a la sentència completat AQUÍ

Plusvàlua Municipal. Què passarà amb els recursos interposats entre el 26 d’octubre i el 6 de novembre de 2021?

El Tribunal Suprem ha admès a tràmit, mitjançant acte de 18 de gener de 2023recurs de cassació en què haurà de determinar els efectes de la inconstitucionalitat dels articles de la Llei d’Hisendes Locals relatius a la Plusvàlua Municipal en relació amb les liquidacions que, pes a no haver adquirit fermesa, a aquesta data no han estat impugnades, havent de precisar si ha d’estar-se a la data del dictat de la sentència (26/10/2021) o de la publicació de la citada sentència (6/11/2021) per a discernir si es tracta una situació consolidada o no.

En definitiva, el Suprem decidirà si els recursos plantejats en aquest interval de dates (del 26 d’octubre al 6 de novembre de 2021) han de prosperar o no, situació en què estan molts contribuents.

 

Accedeix al recurs complet AQUÍ