Select Page

Quota Solidaritat 2025

El Govern va aprovar, en el Reial Decret Llei 2/2023 de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, una cotització addicional denominada quota de solidaritat aplicable a les persones treballadores el salari brut anual de les quals és superior a la base màxima de cotització en Seguretat Social (en 2024: 56.646€/anuals).

Per a això, s’ha establert amb efectes des de l’1 de gener 2025, una quota consistent en l’aplicació d’uns percentatges fixos de cotització que s’aplicaran a l’excés de la base de cotització màxima. Aquest percentatge s’aplicarà de manera gradual anualment des de 2025 fins a l’any 2045. La cotització serà a càrrec d’empresa i de treballador.

Per a aquest exercici 2025 la quota de solidaritat es calcularà sobre la base dels següents percentatges:

També aprofitem per a recordar que respecte a la cotització corresponent al Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) per al pròxim exercici 2025 s’incrementarà la cotització en un 0,80%, dels quals el 0,67% correspon a empresa i el 0,13% als treballadors.

Des d’ Audiconsultores ETL GLOBAL ens posem a la seva disposició per a realitzar qualsevol càlcul relacionat amb aquest tema.

Important sentència del Tribunal Suprem – Audiència prèvia obligatòria en acomiadaments disciplinaris

Dilluns passat 18 de novembre el Ple de la Sala IV del Tribunal Suprem va resoldre una qüestió de gran transcendència en relació amb els acomiadaments disciplinaris.

Des que el Tribunal Superior de Justícia de Balears, en la seva sentència de 13 de febrer de 2023, va declarar la improcedència d’un acomiadament disciplinari per no haver complert l’empresa amb el requisit d’audiència prèvia prevista en l’art. 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball, s’havia generat una gran controvèrsia judicial sobre aquest tema, controvèrsia que ha quedat resolta amb la sentència del Tribunal Suprem.

A partir de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem, les empreses no podran acomiadar disciplinàriament a un treballador sense un tràmit d’audiència prèvia, és a dir, donar-li l’oportunitat de defensar-se abans que es materialitzi l’acomiadament. La Sala Social del Tribunal Suprem considera que, a pesar que aquesta obligació no consta en l’Estatut dels Treballadors, és d’aplicació directa l’art. 7 del Conveni 158 de la OIT que estableix els següent: “No haurà de donar-se per acabada la relació de treball d’un treballador per motius relacionats amb la seva conducta o el seu rendiment abans que se li hagi ofert possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra ell, tret que no pugui demanar-se raonablement a l’ocupador que li concedeixi aquesta possibilitat.”

En conseqüència, és important que a partir d’ara es tingui en compte aquest tràmit per a la planificació dels acomiadaments disciplinaris.

Des d’ Audiconsultores ETL GLOBAL quedem a la teva disposició per a qualsevol aclariment.

Aprovats els estatuts de l’Autoritat Administrativa Independent de Protecció a l’Informant

El passat 30 d’octubre es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret 1101/2024, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I.

Mitjançant aquest Reial Decret, es posen les bases per la creació de la citada A.A.I., que ja va ser definida inicialment per la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (també coneguda com “Llei Whistleblowing”) .

La A.A.I és una nova autoritat administrativa independent que té com a principals finalitats garantir la seguretat de les persones informants i servir de pilar institucional essencial per lluitar contra la corrupció.

Se l’ha dotat de plena autonomia  i independència funcional i orgànica respecte del Govern de l’Estat, de les entitats del sector públic, poders públics i qualsevol altre entitat púbica i privada.

Podrà actuar com a canal extern d’informacions i com a autoritat independent de protecció a l’informant  en relació a les entitats públiques i sector públic estatals, així com de les entitats privades la infracció o l’incompliment dels fets denunciats es produeixin o tinguin efectes en més d’una comunitat autònoma.

Així mateix, tindrà potestat sancionadora sobre assumptes que entrin dintre de les seves competències i alhora vetllarà pel foment i promoció de la cultura de la informació.

Per a més informació sobre aquesta novetat que pot canviar la manera d’operar de moltes companyies podeu contactar amb el nostre departament Legal.

Mesures per a la igualtat i no discriminació de les persones LGTBI en les empreses

El passat 9 d’octubre de 2024, es va publicar el Reial decret 1026/2024, de 8 d’octubre, pel qual es desenvolupa el conjunt planificat de les mesures per a la igualtat i no discriminació de les persones LGTBI en les empreses.

L’objectiu d’aquest Reial decret és que totes les empreses que comptin amb més de cinquanta persones treballadores en la seva plantilla comptin amb un conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, les quals es diguessin mesures planificades.

Accedeix a la NOTA INFORMATIVA que han preparat els nostres professionals de l’àrea laboral per a consultar els terminis d’aplicació d’aquestes mesures planificades.

 

El TC declara inconstitucional articles del la Llei catalana, que obligaven a oferir lloguer social abans de demandar

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals i nuls diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, de modificació de la llei 18/2007, la llei 24/2015 i la llei 4/2016, per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge dictaminat que és inconstitucional l’article 1.3.f.) que recollia l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial en els termes que preveia la llei 24/2015 així com l’article 12 que feia extensiva aquesta obligació a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i a les demandes de desnonament.

En el mateix sentit, es declara inconstitucional la disposició transitòria de la llei que estenia les obligacions d’oferir i renovar lloguer social a procediments iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta.

Així mateix, per entendre que es vulneren competències estatals, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l’article 11 que permetia la formalització d’un nou contracte de lloguer social a aquelles famílies ja afectades per un primer contracte de lloguer social i en el mateix sentit, l’article 12 que imposava una durada mínima dels contractes de lloguer social.

Finalment, es declara inconstitucional l’article 7 que obligava als adquirents d’un habitatge, sempre que fossin persones jurídiques, a respondre de les conseqüències derivades de l’incompliment de la funció social de l’habitatge, concernents a l’anterior titular.

Les derogacions derivades de la sentència tindran efectes des del dictamen de la mateixa excepte en el referent a les disposicions sancionadores que el seu derogatori sí que tindrà efectes retroactius.

 

 

IS. Millora normativa de la reserva de capitalització a partir de l’1 de gener de 2024

Ahir es va publicar en el BOE el Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, pel qual es prorroguen determinades mesures per a afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim i s’adopten mesures urgents en matèria fiscal, energètica i social.

Dins de les mesures fiscals destaquen les següents modificacions relatives a la Reserva de Capitalització regulada en l’art. 25 de la Llei de l’Impost de societats, amb data efectes 1 de gener de 2024, que pretenen potenciar la capitalització empresarial mitjançant l’increment del patrimoni net, i amb això, incentivar el sanejament de les empreses i la seva competitivitat, incidint en l’equiparació en el tractament fiscal del finançament aliè i propi:

  • S’incrementa la reducció de la base imposable que passa del 10% al 15% de l’import de l’increment de fons propis de l’entitat.
  • Es flexibilitzen els requisits que han de complir-se per a la seva aplicació reduint de 5 a 3 anys des de l’exercici al qual correspon la reducció, el nombre d’anys que ha de mantenir-se l’import de l’increment dels fons propis de l’entitat, excepte per l’existència de pèrdues comptables en l’entitat.
  • S’adequa el termini de manteniment de 3 anys (abans 5) d’increment de fons propis a les reserves de capitalització dotades el termini de manteniment de la qual i indisponibilitat, respectivament, no hagués expirat a l’inici del primer període impositiu que comenci a partir d’1 de gener de 2024.

Estarem encantats d’aclarir qualsevol qüestió que et pugui sorgir sobre aquesta rellevant modificació.