Possibles efectes de la qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’IP de l’exercici 2021

maig 11, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal

Com és possible que ja sàpigues, recentment s’ha plantejat davant el Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, plantejant la possible inconstitucionalitat de les modificacions que aquesta norma va introduir en la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), i que, de moment, afecten aquest impost per als exercicis 2021 i 2022

La qüestió d’inconstitucionalitat planteja, d’una banda, una qüestió que ja és recurrent, això és, si l’IP té caràcter confiscatori, la qual cosa ve prohibit per la Constitució, i si vulnera el principi de capacitat econòmica.

En segon lloc, es planteja la possible inconstitucionalitat de l’ús d’una Llei de Pressupostos, en lloc d’una llei substantiva, per a regular de manera permanent aquest impost

En aquest cas, la LPGE per a 2021 va modificar l’article 33 de la Llei de l’IP. Aquest article establia, des de la reintroducció de l’IP en 2011, una bonificació del 100% de la quota íntegra de l’IP, que mai va ser efectiva perquè la seva aplicació s’anava posposant any a any, i la Disposició Derogatòria 1a de la LPGE per a 2021 va derogar l’article 33, i en conseqüència va derogar la bonificació.

La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada ha de portar a analitzar quines conseqüències podrien derivar-se si el TC finalment declarés inconstitucional en el cas d’una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat d’aquesta norma.

Referent a això, és important tenir en compte que en els últims anys, el TC ha limitat significativament els efectes d’aquelles sentències que podrien tenir un efecte més general.

Així, en el cas de la Sentència que va declarar la inconstitucionalitat de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (la Plusvàlua Municipal), el TC no va anul·lar totes les liquidacions no prescrites, sinó que va limitar els efectes de la inconstitucionalitat a aquelles liquidacions que haguessin estat recorregudes abans de la data en què el TC va dictar la sentència.

Per això, en el supòsit que el TC declarés que la derogació de l’article 33 de la Llei de l’IP és inconstitucional, el significatiu impacte que això podria tenir per a les arques públiques podria portar al TC a limitar els efectes de la sentència.

Sobre la base d’aquests antecedents, per a assegurar que una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat produeixi efectes respecte de la declaració de l’IP de l’exercici 2021 ja presentada, i respecte de la declaració de l’exercici 2022 (a presentar fins al 30 de juny) seria necessari impugnar la declaració presentada abans que el TC resolgui aquest recurs.

No obstant això, haurà d’analitzar-se en cada cas si és o no convenient impugnar les autoliquidacions de l’IP dels exercicis 2021 i 2022 per a salvaguardar els seus drets per al cas que el TC declarés la inconstitucionalitat de la norma.

  • En la nostra opinió, sembla poc probable que el TC declari ara el caràcter confiscatori de l’IP i la vulneració del principi de capacitat econòmica, quan això ha estat negat de manera reiterada en la jurisprudència del TC.
  • Més incert resulta, al nostre parer, si el TC estimarà o no la inconstitucionalitat de la derogació de la bonificació del 100% per la *LPGE.
  • En paral·lel a aquesta anàlisi, ha de tenir-se en compte la impugnació de la declaració de l’IP de 2021 comporta la interrupció del període de prescripció per a aquest impost. Per tant, si el TC desestimés la inconstitucionalitat de la norma, aquesta impugnació estendria durant més d’un any el període durant el qual l’Administració podrà comprovar l’IP de 2021.

Per això, considerem que no és convenient prendre una decisió precipitada en relació amb aquesta qüestió, sinó que, per a prendre la decisió més adequada, és necessari, en cada cas, una anàlisi prèvia de la situació.

En particular, haurà d’analitzar-se si existeix algun risc implícit potencial derivat de la declaració presentada (com podria ser el cas si es va aplicar algun benefici fiscal en aquesta, com l’exempció de participacions en entitats), quantificar el mateix i analitzar en cada cas quins serien els possibles efectes que, si és el cas, poguessin derivar-se per al contribuent.

Davant aquesta situació, des d’ Audiconsultores ETL GLOBAL hem començat a valorar alguns casos amb l’objectiu d’ajudar a prendre una decisió sobre l’alternativa que pot ser més convenient per als nostres clients.

Per a accedir al llistat complet de Mini Butlletins Fiscals (només disponibles en castellà) fes clic a la imatge.