Fiscalitat Internacional. Tributació mínima de les multinacionals (Pilar 2)

L’Administració Tributària espanyola ha publicat consulta pública prèvia sobre la transposició al dret espanyol de la Directiva (UE) 2022/2523 del Consell de 15 de desembre de 2022 relativa a la garantia d’un nivell mínim global d’imposició per als grups d’empreses multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud en la Unió (Pilar 2).

La Directiva (UE) 2022/2523 estableix un impost complementari (“top-*up tax”) als grups multinacionals amb uns ingressos consolidats superiors als 750 milions d’euros mitjançant dues regles interconnectades, (i) la regla d’inclusió de rendes (Income Inclusion Rule, IIR) i (ii) la regla de beneficis insuficientment gravats (Undertaxed Profit Rule, UTPR), com a suport a la primera, que garanteixen que les rendes obtingudes per aquests grups multinacionals situats en Estats membres de la Unió Europea o pels grups multinacionals la matriu dels quals estigui situada en un Estat membre de la Unió Europea (en aquest últim cas tant si les empreses del grup estan situades a la Unió Europea com fora d’ella) tributin efectivament a un tipus mínim global del 15%.

Respecte a les filials a Espanya d’aquesta mena de grups cal assenyalar que si la regla UTPR resulta d’aplicació al seu grup per estar situat en un tercer país que no apliqui l’una IIR admissible, o en un país amb baixa tributació, seran gravades per aquest impost complementari.

En principi, es planteja que la transposició dels preceptes de la Directiva (UE) 2022/2523 es vaig efectuar a través d’una norma pròpia de rang legal, i ha d’estar en vigor el dia 31 de desembre de 2023 perquè s’apliqui als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’aquesta data, en la pràctica en 2024, si bé la regla UTPR s’aplicarà per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 31 de desembre de 2024, en la pràctica l’1 de gener de 2025.

 

Accedeix a la consulta completa AQUÍ

IVA- Conflicte en l’aplicació de la norma

La AEAT ha publicat en el seu web dos nous informes de la comissió consultiva sobre conflicte en l’aplicació de la norma relatius a l’IVA que comporten la possible imposició de sancions a aquells contribuents que utilitzin els mateixos esquemes.

En l’Informe del Conflicte núm. 10 es declara que existeix conflicte en l’aplicació de la norma tributària en un supòsit de creació i interposició artificiosa d’una entitat (Z IMMOBILIÀRIA) que duu a terme la construcció d’un complex educatiu i l’adquisició del mobiliari necessari, per a arrendar-lo en condicions alienes a mercat a una altra entitat vinculada sense dret a la deducció de l’IVA Suportat, Z EDUCACIÓ, per a la seva explotació com a col·legi en aplicació d’un mètode educatiu especial.

I en l’Informe del Conflicte núm. 11 es declara que existeix conflicte en l’aplicació de la norma tributària en un supòsit de creació simultània de dues societats per part d’uns mateixos socis, amb la finalitat que una d’elles arrendi els locals on es desenvolupa l’activitat i assumeixi les obres necessàries per al seu condicionament juntament amb altres costos i els cedeixi a l’altra societat, prestant-li a més altres serveis, perquè aquesta última exerceixi l’activitat d’ensenyament d’idiomes.

En la nostra opinió es tracta d’estructures bastant evidents que busquen artificiosament la deduïbilitat d’unes quotes d’IVA que no haurien de correspondre.

 

Per a més informació accedeix AQUÍ

Novetats Laborals 1T 2023

El passat 1 de març es van publicar en el BOE tres normes d’important transcendència en l’àmbit laboral, les implicacions del qual per a les empreses passem a detallar.

LLEI DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA I DE LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS.

La Llei orgànica 1/2023 de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, reconeix tres noves situacions especials d’incapacitat temporal:

a. Menstruació incapacitant secundària (dismenorrea generada per una patologia prèviament diagnosticada).
b. Interrupció (voluntària o no) de l’embaràs mentre la treballadora rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per al treball.

El subsidi s’abonarà a càrrec de la Seguretat Social/Mútua des de l’endemà de la baixa mèdica en el treball, sent a càrrec de l’empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa.

c. Gestació de la dona treballadora des del primer dia de la setmana 39 d’embaràs.

En el supòsit a) el subsidi s’abonarà a càrrec de la Seguretat Social/Mútua des del mateix dia de la baixa mèdica en el treball, mentre que en els suposats b) i c) el subsidi s’abonarà a càrrec de la Seguretat Social/Mútua des de l’endemà de la baixa mèdica en el treball, sent a càrrec de l’empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa.

El reconeixement d’aquests tres nous supòsits especials d’incapacitat temporal entrarà en vigor a partir del pròxim 1 de juny.

LLEI D’OCUPACIÓ

La Llei 3/2023 de 28 de febrer, d’Ocupació, té com a objectiu contribuir a la creació d’ocupació i reducció de la desocupació, millorar l’ocupabilitat, reduir les bretxes estructurals de gènere i impulsar la cohesió social i territorial.

Les novetats de major interès per a les empreses són les següents:

a. S’introdueixen en la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social un nou acte constitutiu d’infracció greu: la sol·licitud de dades en processos de selecció que constitueixin una discriminació per salut, identitat de gènere, expressió de gènere i característiques sexuals, que se sumen a les habituals per raó d’edat, orientació sexual, discapacitat, origen, religió, opinió política, afiliació sindical i llengua.
b. Inembargabilitat del Salari Mínim Interprofessional que aconsegueix a tota la seva quantia, tant anual com mensual.
c. Modificació de l’art. 51.2 Estatut dels Treballadors relatiu a l’acomiadament col·lectiu. A partir de l’entrada en vigor de la norma (2 de març) en casos d’acomiadament col·lectiu es precisarà que la Inspecció de Treball emeti un informe en el qual, a més de comprovar els extrems de la comunicació i el desenvolupament del període de consultes, es pronunciarà sobre la concurrència o no de les causes esgrimides per la companyia, així com la documentació aportada en el procediment, justifiquen l’acomiadament col·lectiu.

LLEI TRANS I DRETS LGTBI

La Llei 4/2023 de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels dret de les persones LGTBI té com a objectiu garantir i promoure el dret a la igualtat real i efectiva de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, així com de les seves famílies.
Les principals novetats introduïdes en l’àmbit laboral són les següents:

a. S’amplien les causes de discriminació dels treballadors per compte d’altri incloent la “orientació i identitat sexual”, “l’expressió de gènere” i “les característiques sexuals.”
b. S’estableix un nou catàleg d’infraccions en matèria d’igualtat de tracte i no discriminació per raó d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals que es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus. Les sancions econòmiques oscil·len entre els 200 i 150.000 euros.
c. Les empreses amb més de 50 treballadors hauran d’adaptar els seus plans d’igualtat i incloure un conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, que inclouran un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI. Les empreses disposen d’un termini de 12 mesos per a tal adaptació, això és, fins al 2 de març de 2024.

Per a més informació accedeix AQUÍ

IS – Preus De Transferència: Hisenda Els Inclou En Els Seus Objectius Anuals De Control Tributari

Dilluns 27 de febrer es va publicar en el BOE la Resolució de 6 de febrer de 2023, que estableix les directrius generals del Pla de Control Tributari i Duaner 2023, entre les quals destaca l’impuls de l’estratègia denominada 360º en matèria de preus de transferència.

Sota aquesta línia d’actuació l’Administració Tributària intensificarà la gestió i control amb la identificació de riscos fiscals que poden afectar les operacions entre entitats vinculades, derivats de la incorrecta determinació dels preus de transferència en grups multinacionals.

 

Accedeix a la resolució completa AQUÍ

Facturació electrònica. Nova regulació.

Aquesta setmana s’ha publicat en la pàgina web del Ministeri d’Assumptes Econòmics i transformació Digital la Consulta Pública del projecte de Reial decret que desenvolupa la Llei 18/2022, de Creació i Creixement d’empreses (Llei Crea i Creix), en el referit a la factura electrònica entre empresaris i professionals.

Aquest Reial decret que ara està sotmès a consulta pública és el que haurà de desenvolupar l’obligació d’emetre factura electrònica establerta en la Llei Crea i Creix per a empresaris i professionals, i que, tal com prescrivia aquesta norma, ha d’aprovar-se en el termini màxim de 6 mesos a comptar des del 29 de setembre (data de publicació en el BOE de la Llei 18/2022).

Referent a això, cal recordar que la Llei Crea i Creix va establir que, per a aquelles empreses i aquells professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d’euros, la factura electrònica serà obligatòria a l’any d’aprovar-se aquest desenvolupament reglamentari, en tant que per a la resta de les empreses i de professionals, la factura electrònica serà obligatòria als dos anys de l’aprovació d’aquest desenvolupament.

Com veuràs, en aquesta Consulta Pública es plantegen una sèrie de qüestions que apunten a com serà la seva regulació. Quan surti a la llum pública el projecte de Reglament el compartirem mitjançant un nou Flaix Fiscal.

 

Per a més informació pots accedir a la Consulta Pública AQUÍ

IVA – Refacturació despeses de restaurant . Tipus aplicable.

Dins de les noves consultes publicades durant el mes de desembre per l’AEAT en la seva web INFORMA destaquem la número 146163, referida al tipus d’IVA aplicable quan una empresa organitzadora d’un esdeveniment refactura als seus assistents les despeses de menjar en el restaurant d’un hotel (sobre els quals ha suportat el tipus reduït del 10% d’IVA), en la qual conclou que podem estar en dos supòsits:

• Si la refacturació es refereix exclusivament a una despesa suportada per al subjecte passiu que es refactura als seus clients, la refacturació de despeses és una prestació de serveis subjecta i no exempta, per la qual haurà de repercutir-se l’Impost al tipus general del 21%.

• En canvi, si la refacturació es realitza en el marc d’un lliurament de béns o d’una prestació de serveis respecte dels quals podria tenir la consideració d’accessori (i això passa quan no constitueix per a la clientela un fi en si, sinó el mitjà de gaudir en les millors condicions del servei principal del prestat), les despeses refacturades seran accessoris de la prestació principal i rebran el mateix tractament que aquesta última.

 

Per a més informació accedeix AQUÍ