gen. 9, 2024 | Audiconsultores
La Direcció General de Tributs ha considerat en la seva recent consulta vinculant V2214-23, de 27/7/2023, a partir del criteri establert pel Tribunal Suprem en les seves també recents sentències de 31 de març de 2021 i de 16 de novembre de 2022, que l’obtenció d’un avantatge fiscal està innata en el propi règim fiscal especial de la reestructuració (fusions, escissions, bescanvis de valors i aportacions no dineràries), per la qual cosa els motius econòmics vàlids no constitueixen un requisit sine qua non per a l’aplicació aquest règim, sinó que la seva absència constitueix una presumpció que l’operació pot haver-se realitzat amb l’objectiu principal de frau o evasió fiscal.
Així, en el curs d’unes actuacions de comprovació i recerca tributària, només podrà regularitzar-se l’avantatge fiscal perseguit quan hagi quedat acreditat que l’operació realitzada tingués com a principal objectiu el frau o l’evasió fiscal, havent d’eliminar-se, en conseqüència, els efectes del referit avantatge fiscal perseguida mitjançant la realització de l’operació de reestructuració de què es tracti, diferent del diferiment en la tributació de les rendes generades, inherent al propi règim, quan l’operació s’hagués realitzat amb la mera finalitat d’aconseguir tal avantatge fiscal.
I la DGT acaba manifestant que la identificació l’avantatge fiscal perseguit és una qüestió de fet, competència dels òrgans de comprovació de la AEAT, que requerirà, cas per cas, un examen global de l’operació de reestructuració de què es tracti.
Per tant, amb aquesta consulta sembla perdre sentit preguntar a la DGT sobre aquestes operacions, en tant l’existència de motius econòmics vàlids així com la determinació de l’eventual avantatge fiscal que puguin perseguir els contribuents (diferent del diferiment, consubstancial al règim especial) són qüestions alienes sobre les quals no es pot pronunciar la DGT, en tant hauran de ser els òrgans de comprovació de la AEAT els que les verifiquin.
juny 29, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
Recentment, l’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), en què es planteja la possible inconstitucionalitat del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre.
Aquest Reial decret llei va introduir diverses restriccions a la deduïbilitat de despeses i a l’aplicació de deduccions en l’Impost de societats (IS) que va suposar un increment de la tributació en el IS a partir de l’exercici 2016.
Les principals d’aquestes limitacions són les següents:
– Limitació en la compensació de bases imposables negatives per a les entitats i grups fiscals l’import net dels quals de la xifra de negocis sigui superior a 20 milions d’euros (límit del 50% de la base imposable si la xifra de negoci és superior a 20 milions d’euros, i del 25% per als contribuents amb una xifra de negoci superior a 60 milions).
– Reversió automàtica en el IS, en un termini de 5 anys, de les deterioracions de valor de les participacions (encara que la participada estigués en pèrdues), i
• Limitació de la deducció per a evitar la doble imposició al 50% de la quota íntegra del IS.
Com ja va succeir amb el Reial decret llei 2/2016, que va incrementar els pagaments fraccionats del IS, i que el TC va declarar inconstitucional, en aquest cas l’Audiència Nacional també qüestiona que s’hagi usat un Reial decret llei, que només aplica, d’acord amb el que s’estableix en la Constitució, en supòsits d’extraordinària i urgent necessitat, per a regular “elements essencials de l’Impost de Societats“, la modificació de les quals està reservada a la llei.
Si el TC declara també aquesta norma inconstitucional, a les grans empreses que es van veure afectades per aquesta norma els seria aplicable el límit general del 70% a la compensació de BINS, en lloc dels límits del 50% i 25%, per la qual cosa els contribuents del IS que es van veure afectats per aquesta norma podrien reclamar les quotes ingressades i, en el seu cas, els interessos de demora corresponents, que deriven d’aquestes mesures respecte dels exercicis no prescrits (en principi, els exercicis 2018 a 2021).
No obstant això, ha de tenir-se en compte que les recents Sentències del Tribunal Constitucional en matèria tributària han limitat els seus efectes a aquells casos en què les declaracions afectades per la norma declarada inconstitucional haguessin estat impugnades i no siguin fermes en la data de l’entrada en vigor dels efectes de les seves sentències.
Sobre la base d’això, recomanem realitzar un anàlisi previ de la tributació addicional que s’ha derivat d’aquesta normativa, a l’efecte de concloure si seria o no convenient impugnar les autoliquidacions del IS presentades que puguin veure’s afectades per una sentència estimatòria del TC, a l’efecte de poder aconseguir la devolució de la quota i/o interessos de demora pagats en excés, igual que va succeir respecte al RD-Llei 2/2016.
Si desitges més informació accedeix AQUÍ
juny 29, 2023 | Audiconsultores
La AEAT, en el seu web, ha publicat una nota sobre els ajornaments i fraccionaments dels deutes tributaris, les novetats principals dels quals passem a comentar:
• D’una banda, es remet a la recent Ordre HFP/311/2023, de 28 de març, que ha ampliat l’import de l’exempció de l’obligació d’aportar les garanties necessàries per a la concessió d’ajornaments i fraccionaments de pagament, i per a obtenir la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i reclamació, que ha passat dels 30.000 euros establerts en la normativa anterior als 50.000 euros actuals.
• I, com a complement de la nova Ordre, la Directora del Departament de Recaptació de l’Agència Tributària ha dictat dues Instruccions (la 1/2023, de 31 de març, i la 2/2023, de 3 d’abril) que estableixen un esquema de tramitació d’ajornaments i fraccionaments més flexible, ampliant els terminis màxims de pagament, que seran de 24 mesos per a les persones físiques i 12 mesos per a les persones jurídiques, per a les sol·licituds exemptes d’aportar garanties quan l’import total de deute pendent sigui superior a 3.000 euros.
Si desitges més informació accedeix AQUÍ
juny 27, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
El TEAC, en la seva resolució de 24 de maig de 2022, interpreta què s’entén per nucli principal o base de les activitats o interessos econòmics del contribuent a l’efecte de determinar la seva residència fiscal a Espanya (art. 9 de la Llei de l’IRPF).
El TEAC entén que, a més d’atendre la ubicació de les diferents modalitats de renda obtingudes pel contribuent, han de tenir-se en compte altres criteris, com la localització del patrimoni generador de renda, el lloc de gestió i administració del patrimoni, el lloc on es manifesta la capacitat contributiva, bé a través dels ingressos, bé de les despeses, i el lloc de gestió de rendes si aquestes tenen el seu origen en activitats econòmiques…
Si desitges més informació accedeix AQUÍ
juny 22, 2023 | Audiconsultores, Flaix Compliance
L’ICAC ha publicat diverses consultes comptables en el BOICAC número 133 de març de 2023, entre les quals destaquem la número 1 referida al tractament comptable de l’Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables regulat en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
En aquest consulta l’ICAC manifesta les següents conclusions:
- Si d’acord amb la norma tributària, l’empresa adquirent del plàstic no té dret a la deducció de l’impost, es comptabilitzarà en el moment de la seva meritació i formarà part del preu d’adquisició del be o servei que el genera.
- L’impost no formarà part dels ingressos de l’empresa que el repercuteix.
- I, en cas que l’impost no fos abonat immediatament en el moment de l’adquisició intracomunitària o importació, o bé en el moment de la primera venda després de la fabricació, el passiu que s’origini al contribuent es podrà reflectir en una subdivisió del compte 475. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals.
Accedeix a la consulta completa AQUÍ
juny 14, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
S’acaben de publicar dues sentències del Tribunal Suprem en què declara que les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’ IAE pel temps que van patir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia, sense que calgui ni provar en particular la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei i s’imposa a conseqüència de les mesures sanitàries.
A Audiconsultores ETL GLOBAL estem ajudant els nostres clients a recuperar aquest Impost, per la qual cosa si necessites més informació no dubtis a contactar amb nosaltres.
Accedeix a les sentències completes AQUÍ
