Select Page

IS. Deduïbilitat de les retribucions a administradors

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 27 de juny de 2023, ha establert que si les retribucions dels administradors, previstes en els estatuts socials, estan correctament comptabilitzades i no es discuteixen els serveis prestats no pot rebutjar-se la deduïbilidad de les retribucions amb base als conceptes de liberalitat i despesa contrària a l’ordenament jurídic.

Aquesta sentència és un avanç, però no tanca el debat ja que continua estant oberta la qüestió sobre la deducibilidad de les retribucions dels administradors en aquells casos que no estiguessin previstes en els Estatuts socials, sobre la qual cosa ha admès el Tribunal Suprem pronunciar-se en el seu acte de 10 de maig de 2023.

Des de Audiconsultores ETL GLOBAL us mantindrem informats sobre com evoluciona aquesta qüestió tan controvertida, i que arrossega ja uns quants anys.

 

IRNR – La càrrega de la prova de l’abús en l’exempció de l’Impost sobre la Renda de No Residents correspon a Hisenda

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 19 d’abril de 2023, ha establert com a doctrina que la càrrega de la prova de l’abús que impedeix acollir-se a l’exempció en l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) correspon a l’Administració Tributària.

Recordem que la no tributació en el IRNR dels dividends distribuïts per les societats filials residents en territori espanyol a les seves societats matrius residents en altres Estats membres de la Unió no és aplicable quan, segons la redacció de l’art. 14.1.h) de la Llei del IRNR, la majoria dels drets de vot de la societat matriu es posseeixin, directament o indirectament, per persones físiques o jurídiques que no resideixin en Estats membres de la Unió Europea o en Estats integrants de l’Espai Econòmic Europeu, “excepte quan la constitució i operativa d’aquella respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives”.

Doncs bé, respecte a aquesta última clausula antiabús el TS, en un cas en què la Inspecció va considerar que el pagament de dividends de 7 milions d’euros per una societat espanyola a la seva matriu de Luxemburg havia d’estar subjecta a retenció per no haver demostrat l’entitat contribuent l’existència de motius econòmics vàlids per a la constitució de l’entitat matriu luxemburguesa, conclou, després de fer un repàs exhaustiu de la jurisprudència comunitària, que la càrrega de la prova de l’abús és de l’Administració tributària.

 

Pots accedir a la sentència completa AQUÍ

 

IS – Criteris de l’Administració sobre la reserva de capitalització

Aquests dies la AEAT s’ha pronunciat sobre aspectes de la reserva de capitalització en dos casos portats pel nostre despatx:

L’article 25 de la LIS estableix una reducció en base imposable del 10% de l’increment dels fons propis en l’exercici. Aquesta reducció ve condicionada a la dotació d’una reserva indisponible, la reserva de capitalització, per l’import de la reducció, i al manteniment durant 5 anys de l’increment dels fons propis.

  • L’Administració accepta l’acolliment parcial a la reserva de capitalització, sobre una part de l’increment dels fons propis:

Si la reserva de capitalització només es va dotar sobre una part de l’increment dels fons propis, encara que aquests disminueixin en un exercici posterior per una distribució de dividends, no es produeix un incompliment automàtic del requisit del manteniment, sempre que es mantingui l’import que sí que es va acollir a la reserva (els fons propis a l’inici de l’exercici de la seva dotació, i la part de l’increment sobre la qual es va dotar la reserva).

En el cas portat per Audiconsultores ETL GLOBAL, la AEAT va notificar l’inici d’un nou procedimen:

La

La AEAT exigia la regularització de la reducció de l’exercici 2019, ja que en 2020 es va produir una petita reducció dels fons propis. Enfront d’això, el nostre despatx va acreditar que l’increment dels fons propis en 2019 havia estat molt superior a l’import acollit a la reserva, i que, després de la distribució de dividends de 2020, els fons propis continuaven sent superiors.

Sobre la base d’això, la AEAT va estimar les nostres al·legacions i va concloure que no procedia cap regularització.

  • L’Administració accepta una reserva de capitalització que no es va consignar en la declaració del IS:

En aquest cas, en 2017 una societat va tenir una base imposable negativa. Al no poder aplicar la reducció en aquell any, no es va consignar la mateixa en la declaració del IS de 2017. Posteriorment, en 2019 la societat va tenir una base imposable positiva, i va consignar i va aplicar la reserva generada en 2017en la declaració del IS.

Arran d’un requeriment de la AEAT, en el qual es rebutjava l’aplicació de la reserva en 2019, al no haver-se consignat en la declaració del IS de 2017, des de Audiconsultores ETL GLOBAL acreditem el compliment dels requisits establerts en l’article 25 de la LIS, en la mesura en què en la memòria dels Comptes Anuals es va detallar àmpliament la dotació de la reserva.

També en aquest cas, la AEAT va estimar les nostres al·legacions i va concloure que no procedia cap regularització.

 

 

IVA – Els errors o retards en el SII no impedeixen recuperar l’IVA suportat

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en la seva sentència de 6 de març de 2023, ha considerat que els errors o retards en el SII no impedeixen recuperar les quotes d’IVA suportat quan concorren els requisits substancials perquè operi la deducció.

El TSJ de Galícia, fins i tot reconeixent que aquesta qüestió és discutible, considera prima facie que l’exigència d’utilitzar el Sistema d’Informació per a la comptabilització no deixa de ser un requisit formal afegit que no pot superposar-se al principi de neutralitat de l’IVA consagrat en la jurisprudència comunitària, concloent que els errors o retards en el SII podran, en el seu cas, ser sancionats com a tals incompliments però no podran limitar els drets (en particular el dret a la deducció de l’IVA suportat) que el sistema de l’IVA confereix als subjectes passius quan concorren els requisits substancials o materials perquè operi la deducció.

Aquesta sentència és certament positiva, si bé cal esperar que l’Advocat de l’Estat interposi recurs de cassació.

 

Accedeix a la sentència completa AQUÍ

 

IS – L’exempció per la venda de societats aplica encara que la filial no hagi iniciat materialment la seva activitat

La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V0863-23, de 12 d’abril de 2023, ha considerat que l’exempció de rendes positives per la venda de participacions superiors al 5% en altres societats resulta d’aplicació en la mesura en què l’activitat realitzada per l’entitat objecte de transmissió hagi determinat l’existència d’una ordenació, per compte propi, de mitjans de producció o de recursos humans, propis o de tercers, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis en el mercat, encara que l’activitat no s’hagi iniciat materialment.

 

Accedeix a la consulta vinculant completa  AQUÍ

 

IVA – El burofax és un mitjà per acreditar que s’ha reclamat el pagament al deutor i poder recuperar l’IVA no cobrat

La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V0212-13, de 9 de febrer de 2023, ha confirmat que el burofax és un mitjà vàlid per a acreditar que s’ha reclamat el pagament al deutor i poder recuperar l’IVA no cobrat, en la mesura en què permet acreditar l’enviament de la reclamació, la identitat de remitent i destinatari, el resultat i la data del seu lliurament.

 

Accedeix a la consulta al complet AQUÍ