El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 19 d’abril de 2023, ha establert com a doctrina que la càrrega de la prova de l’abús que impedeix acollir-se a l’exempció en l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) correspon a l’Administració Tributària.
Recordem que la no tributació en el IRNR dels dividends distribuïts per les societats filials residents en territori espanyol a les seves societats matrius residents en altres Estats membres de la Unió no és aplicable quan, segons la redacció de l’art. 14.1.h) de la Llei del IRNR, la majoria dels drets de vot de la societat matriu es posseeixin, directament o indirectament, per persones físiques o jurídiques que no resideixin en Estats membres de la Unió Europea o en Estats integrants de l’Espai Econòmic Europeu, “excepte quan la constitució i operativa d’aquella respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives”.
Doncs bé, respecte a aquesta última clausula antiabús el TS, en un cas en què la Inspecció va considerar que el pagament de dividends de 7 milions d’euros per una societat espanyola a la seva matriu de Luxemburg havia d’estar subjecta a retenció per no haver demostrat l’entitat contribuent l’existència de motius econòmics vàlids per a la constitució de l’entitat matriu luxemburguesa, conclou, després de fer un repàs exhaustiu de la jurisprudència comunitària, que la càrrega de la prova de l’abús és de l’Administració tributària.
Pots accedir a la sentència completa AQUÍ
