juny 4, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0010-24 del 13 de febrer de 2024, ha admès que un préstec concedit a una persona física no resident fiscal a Espanya per a adquirir un immoble a Mallorca és deduïble en el seu Impost sobre el Patrimoni, encara que aquest préstec procedeixi d’una entitat financera anglesa.
En el cas analitzat el no resident fiscal va adquirir un immoble situat a Mallorca finançant l’operació amb un préstec personal procedent d’una entitat bancària espanyola, i es planteja refinançar aquest préstec amb un préstec personal procedent d’una entitat bancària anglesa, ja que li ofereixen condicions més favorables.
Doncs bé, la DGT conclou que, en la mesura en què el primer préstec va ser deduïble pel seu destí (l’adquisició d’un bé immoble situat a Espanya) i això resulti acreditat per qualsevol mitjà vàlid en dret, amb independència del tipus de préstec atorgat per l’entitat financera, també ho serà el nou, pel mateix motiu, perquè en definitiva també s’hauria dedicat a finançar l’adquisició de l’immoble a Espanya.
Accedeix a la consulta vinculant al complet AQUÍ
maig 30, 2024 | Flaix Fiscal
L’Audiència Nacional, en la seva sentència de 22 de desembre de 2023, ha establert que la venda de participacions per part d’una societat hòlding (“mixta”, és a dir, que presta serveis no exemptes a les seves filials) no computa en el càlcul de la prorrata perquè es tracta d’una operació puntual no relacionada amb l’activitat econòmica de la societat.
Es tracta d’una nova sentència sobre el tema tan complex de la deduïbilitat de les quotes d’IVA suportat per aquesta mena d’entitats, en aquest cas favorable al contribuent, si bé caldrà esperar si l’Advocacia de l’Estat la recorre davant el Tribunal Suprem, perquè aquest confirmi la seva doctrina.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
maig 23, 2024 | Flaix Fiscal
El TEAC, en la seva resolució de 20 de març de 2024, ha confirmat la no deduïbilitat fiscal de les despeses en l’arrendament d’immobles per contribuents resident en països extracomunitaris, entenent que no suposa incompatibilitat de la legislació espanyola amb el Dret de la Unió Europea ni una possible vulneració de principis constitucionals que la regla especial sobre la deduïbilitat de despeses i tipus impositiu reduït del 19% només s’apliqui a residents de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
maig 16, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 22 de març de 2024, ha establert, com a doctrina, que una despesa comptabilitzada de manera incorrecta en un exercici posterior al de la seva meritació, conformement a la normativa comptable, és deduïble en l’Impost de societats (IS) d’aquest exercici, sempre que no comporti una menor tributació respecte de la qual hagués correspost d’haver-se registrat en l’exercici de la seva meritació, amb independència que el mateix estigui prescrit.
Aquest criteri és certament favorable al contribuent, en tant l’Administració Tributària està interpretant l’art. 11.3 de la Llei del IS en el sentit que la societat no pot deduir-se una despesa d’un exercici anterior si aquest està prescrit.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
maig 9, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Econòmic Administratiu Centra (TEAC), en la seva resolució de 20 de març de 2024, ha reiterat, en línia amb anteriors resolucions, que els rendiments obtinguts per un resident a Alemanya derivats de l’arrendament d’un bé immoble situat en territori espanyol, estan subjectes a tributació a Espanya, sense que li siguin aplicables les reduccions previstes en la LIRPF (en particular, la del 60% per tractar-se d’un arrendament d’habitatge).
Estarem atents a si aquest criteri, certament qüestionable, canvia si arriba a la via contenciosa administrativa..
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
maig 2, 2024 | Flaix Fiscal
En la resolució de 22 de febrer de 2024 el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha considerat que l’Administració tributària espanyola manca de competència per a efectuar un requeriment individualitzat d’informació a una entitat no establerta a Espanya, que no té cap vincle o criteri de connexió amb el territori espanyol determinant de l’existència d’una relació jurídic-tributària, per la qual cosa no està subjecta a l’ordenament jurídic intern. En aquestes circumstàncies, l’obtenció d’informació ha de canalitzar-se a través dels instruments d’assistència mútua relatius a l’intercanvi d’informació.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
