En la recent sentència del Tribunal Suprem (núm. resolució 1318/2023) de data 24/10/2023, s’admet la procedència d’incloure la deducció per R+D+I, de les despeses reportades en exercicis anteriors les deduccions dels quals no van ser consignades en les autoliquidacions corresponents.
Aquesta important sentència estableix jurisprudència en determinar que no és necessari haver inclòs prèviament les deduccions en l’autoliquidació de l’IS de l’exercici en què es van produir. Tampoc cal haver presentat una sol·licitud de rectificació per a poder aplicar la deducció en un exercici posterior.
El rellevant, d’acord amb el Tribunal Suprem, és que es compleixin els requisits materials per a la deducció i que aquesta s’apliqui dins dels terminis legals.
Cal recordar que el juny del 2022 la Direcció General de Tributs a través de dues consultes vinculants (V1510-22 i V1511-22) va modificar el criteri que històricament havia vingut mantenint.
Fins llavors, la DGT admetia la possibilitat de consignar en una autoliquidació de l’IS, deduccions generades en períodes anteriors encara que no haguessin estat objecte de la seva inclusió en les autoliquidacions dels períodes impositius en què efectivament es van generar.
Caldrà esperar quina és la reacció de l’Administració Tributària davant aquesta sentència.
