maig 11, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
Com és possible que ja sàpigues, recentment s’ha plantejat davant el Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, plantejant la possible inconstitucionalitat de les modificacions que aquesta norma va introduir en la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), i que, de moment, afecten aquest impost per als exercicis 2021 i 2022
La qüestió d’inconstitucionalitat planteja, d’una banda, una qüestió que ja és recurrent, això és, si l’IP té caràcter confiscatori, la qual cosa ve prohibit per la Constitució, i si vulnera el principi de capacitat econòmica.
En segon lloc, es planteja la possible inconstitucionalitat de l’ús d’una Llei de Pressupostos, en lloc d’una llei substantiva, per a regular de manera permanent aquest impost
En aquest cas, la LPGE per a 2021 va modificar l’article 33 de la Llei de l’IP. Aquest article establia, des de la reintroducció de l’IP en 2011, una bonificació del 100% de la quota íntegra de l’IP, que mai va ser efectiva perquè la seva aplicació s’anava posposant any a any, i la Disposició Derogatòria 1a de la LPGE per a 2021 va derogar l’article 33, i en conseqüència va derogar la bonificació.
La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada ha de portar a analitzar quines conseqüències podrien derivar-se si el TC finalment declarés inconstitucional en el cas d’una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat d’aquesta norma.
Referent a això, és important tenir en compte que en els últims anys, el TC ha limitat significativament els efectes d’aquelles sentències que podrien tenir un efecte més general.
Així, en el cas de la Sentència que va declarar la inconstitucionalitat de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (la Plusvàlua Municipal), el TC no va anul·lar totes les liquidacions no prescrites, sinó que va limitar els efectes de la inconstitucionalitat a aquelles liquidacions que haguessin estat recorregudes abans de la data en què el TC va dictar la sentència.
Per això, en el supòsit que el TC declarés que la derogació de l’article 33 de la Llei de l’IP és inconstitucional, el significatiu impacte que això podria tenir per a les arques públiques podria portar al TC a limitar els efectes de la sentència.
Sobre la base d’aquests antecedents, per a assegurar que una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat produeixi efectes respecte de la declaració de l’IP de l’exercici 2021 ja presentada, i respecte de la declaració de l’exercici 2022 (a presentar fins al 30 de juny) seria necessari impugnar la declaració presentada abans que el TC resolgui aquest recurs.
No obstant això, haurà d’analitzar-se en cada cas si és o no convenient impugnar les autoliquidacions de l’IP dels exercicis 2021 i 2022 per a salvaguardar els seus drets per al cas que el TC declarés la inconstitucionalitat de la norma.
- En la nostra opinió, sembla poc probable que el TC declari ara el caràcter confiscatori de l’IP i la vulneració del principi de capacitat econòmica, quan això ha estat negat de manera reiterada en la jurisprudència del TC.
- Més incert resulta, al nostre parer, si el TC estimarà o no la inconstitucionalitat de la derogació de la bonificació del 100% per la *LPGE.
- En paral·lel a aquesta anàlisi, ha de tenir-se en compte la impugnació de la declaració de l’IP de 2021 comporta la interrupció del període de prescripció per a aquest impost. Per tant, si el TC desestimés la inconstitucionalitat de la norma, aquesta impugnació estendria durant més d’un any el període durant el qual l’Administració podrà comprovar l’IP de 2021.
Per això, considerem que no és convenient prendre una decisió precipitada en relació amb aquesta qüestió, sinó que, per a prendre la decisió més adequada, és necessari, en cada cas, una anàlisi prèvia de la situació.
En particular, haurà d’analitzar-se si existeix algun risc implícit potencial derivat de la declaració presentada (com podria ser el cas si es va aplicar algun benefici fiscal en aquesta, com l’exempció de participacions en entitats), quantificar el mateix i analitzar en cada cas quins serien els possibles efectes que, si és el cas, poguessin derivar-se per al contribuent.
Davant aquesta situació, des d’ Audiconsultores ETL GLOBAL hem començat a valorar alguns casos amb l’objectiu d’ajudar a prendre una decisió sobre l’alternativa que pot ser més convenient per als nostres clients.
maig 9, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 15 de febrer de 2023, ha confirmat la jurisprudència existent sobre la deduïbilitat dels deutes de l’IRPF en la base imposable de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), precisant, en particular, que només són deduïbles els deutes existents i exigibles a la data de la meritació de l’impost, però no les nascudes amb posterioritat.
El supòsit de fet d’aquesta sentència era el d’un contribuent que pretenia deduir de la declaració de l’IP de 2013, els deutes d’IRPF derivades dels exercicis 2011, 2012 i 2013 sorgides a conseqüència d’unes liquidacions d’Hisenda practicades després d’un procés d’inspecció, notificades en 2017. Doncs bé, el TS desestima la deduïbilitat d’aquestes quotes de l’IRPF en tant no existien en la data de la meritació de l’IP (31 de desembre de 2013).
Accedeix a la consulta completa AQUÍ
maig 4, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs (DGT) ha publicat la consulta V0096-23, de 30/1/2023, en la qual, sota una interpretació restrictiva del concepte de branca d’activitat, desestima l’aplicació del règim fiscal especial de reestructuracions de l’Impost de societats a una companyia dedicada a l’activitat agrícola de 4 finques, que pretenia realitzar una escissió parcial de tres finques rústiques (cadascuna amb cultius diferents) en tres entitats de nova creació, mantenint la primera, la qual explotarà una de les finques.
La DGT considera que en l’entitat existeix una sola activitat econòmica, la de l’agricultura, i que els elements que es pretenen transmetre (tres finques rústiques) no constitueixen una branca d’activitat autònoma de la resta de finques, per tant, no requereixen d’una organització separada a conseqüència de les especialitats existents en la seva explotació econòmica, per la qual cosa l’operació plantejada no pot acollir-se al règim fiscal especial de reestructuracions de la Llei del IS.
Accedeix a la consulta completa AQUÍ
abr. 25, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
Com recordaràs, entre les novetats fiscals per a 2023 introduïdes pel Reial decret llei 20/2022, es trobava la reducció temporal i extraordinària del tipus de l’IVA entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2023.
D’acord amb aquesta norma:
- S’aplica el tipus del 5% als olis d’oliva i de llavors.
- S’aplica el tipus del 0% al pa comú, les farines panificables, determinats tipus de llet, els formatges, els ous i les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals.
No obstant això, aquesta norma establia que si la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març era inferior al 5,5%, aquesta reducció del tipus de l’IVA deixaria de ser aplicable a partir de l’1 de maig del 2023.
A aquest efecte, divendres passat (14 d’abril) l’Institut Nacional d’Estadística va publicar una nota de premsa (que us adjuntem) en la qual es feia contar que la taxa anual de la inflació subjacent a 31 de març és del 7,5%.
Per tant, els tipus del 5% per als olis d’oliva i de llavors i del 0% al pa comú, les farines panificables, determinats tipus de llet, els formatges, els ous i les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, continuaran sent aplicables fins al 30 de juny de 2023.
Accedeix a la nota de premsa completa AQUÍ
abr. 20, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
L’ Audiència Nacional, en la seva recent sentència de l’11 de gener de 2023, ha fet un altre pas més en favor de la deducció en l’Impost de societats (IS) de les retribucions d’administradors, desacreditant la denominada “doctrina del mil·límetre” aplicada per l’Administració Tributària, consistent a condicionar aquesta deduïbilitat al fet que concorrin dos requisits: (i) que la possibilitat de retribucions estigui expressament prevista en els estatuts socials i (ii) que aquesta previsió permeti conèixer l’import a satisfer amb certesa. És a dir, que l’import de la retribució quedi perfectament determinat en els estatuts, al mil·límetre.
Sobre la base d’aquest criteri, les empreses podran deduir-se en l’IS els salaris de consellers i administradors sense que sigui necessari que els estatuts especifiquin ni la quantia concreta ni el percentatge concret de la retribució dels administradors, sent vàlid que es fixi un import o límit màxim a la Junta.
No obstant això, caldrà esperar a conèixer quin és el criteri del Tribunal Suprem quan decideixi sobre el recurs de cassació interposat per l’Administració Tributària.
Accedeix a la sentència completat AQUÍ
abr. 18, 2023 | Audiconsultores, Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit, mitjançant acte de 18 de gener de 2023, recurs de cassació en què haurà de determinar els efectes de la inconstitucionalitat dels articles de la Llei d’Hisendes Locals relatius a la Plusvàlua Municipal en relació amb les liquidacions que, pes a no haver adquirit fermesa, a aquesta data no han estat impugnades, havent de precisar si ha d’estar-se a la data del dictat de la sentència (26/10/2021) o de la publicació de la citada sentència (6/11/2021) per a discernir si es tracta una situació consolidada o no.
En definitiva, el Suprem decidirà si els recursos plantejats en aquest interval de dates (del 26 d’octubre al 6 de novembre de 2021) han de prosperar o no, situació en què estan molts contribuents.
Accedeix al recurs complet AQUÍ
