El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 15 de febrer de 2023, ha confirmat la jurisprudència existent sobre la deduïbilitat dels deutes de l’IRPF en la base imposable de l’Impost sobre el Patrimoni (IP), precisant, en particular, que només són deduïbles els deutes existents i exigibles a la data de la meritació de l’impost, però no les nascudes amb posterioritat.
El supòsit de fet d’aquesta sentència era el d’un contribuent que pretenia deduir de la declaració de l’IP de 2013, els deutes d’IRPF derivades dels exercicis 2011, 2012 i 2013 sorgides a conseqüència d’unes liquidacions d’Hisenda practicades després d’un procés d’inspecció, notificades en 2017. Doncs bé, el TS desestima la deduïbilitat d’aquestes quotes de l’IRPF en tant no existien en la data de la meritació de l’IP (31 de desembre de 2013).
Accedeix a la consulta completa AQUÍ
