oct. 29, 2024 | Flaix Fiscal
Com cada any, amb data 30 de novembre, els contribuents de l’Impost de societats (IS) i de l’Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) que actuïn a través d’un establiment permanent a Espanya, i que realitzin operacions amb entitats vinculades, hauran de presentar el Model 232.
Aquest Model haurà de considerar la informació corresponent en consistència amb els comptes anuals i l’informe de preus de transferència. La presentació fora de termini suposa la imposició de sancions per part de l’Administració Tributària.
Des del nostre departament de preus de transferència dirigit per Arely Almaguer, t’ajudem en la preparació de la informació per a la presentació d’aquest model.
oct. 10, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en la seva sentència de 7 de juny de 2024, recorda que l’Administració ha de provar la culpabilitat de les infraccions tributàries pel principi de presumpció d’innocència e culpabilitat i, en aquest cas, ha manifestat que l’Administració tributària no pot fonamentar la sanció del contribuent en el fet que sigui advocat i es presenti en Linkedin com a professor de dret tributari.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
oct. 8, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha emès una resolució de data 24 de setembre de 2024, en unificació de criteri, en la qual considera que quan una persona jurídica designa a una persona física, que és conseller o administrador d’aquesta, en condició d’administradora d’una societat participada, les funcions executives que exerceix la persona física en la societat participada no es poden entendre subsumides en el càrrec de conseller o administrador de la primera societat, sinó que es tracta de funcions realitzades al marge i fora de les funcions d’aquest càrrec.
Sobre la base d’aquesta doble qualificació de les seves funcions el TEAC entén que els serveis prestats per una persona física designada per una persona jurídica com a administrador d’una societat participada no es corresponen amb la retribució per l’exercici de les seves funcions de conseller o administrador de la primera persona jurídica i, al no resultar d’aplicació l’excepció continguda en l’article 18.2 de la Llei de l’Impost sobre Societats, els serveis prestats per la persona física a la societat per ell administrada (i administradora d’una altra persona jurídica) han de qualificar-se com a operació vinculada, la valoració de la qual ha d’ajustar-se al valor normal de mercat.
En la nostra opinió es tracta d’un criteri molt discutible, però que està sent aplicat avui dia per la Inspecció, per la qual cosa caldrà revisar aquelles estructures existents d’administració de companyies que puguin estar en aquesta situació, tenint en compte a més la possible incidència en els requisits d’exempció de “empresa familiar” a afectes de l’Impost sobre el Patrimoni.
No obstant això, cal esperar que aquesta resolució sigui recorreguda, per la qual cosa serà la via contenciós-administrativa la que acabi establint el criteri sobre aquesta qüestió.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
oct. 3, 2024 | Flaix Fiscal
Mitjançant acte de 26 de juny de 2024, el Tribunal Suprem ha admès un recurs de cassació on haurà d’analitzar-se la validesa de les modificacions que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2018 va introduir en la Llei de l’Impost de societats en relació amb el càlcul dels pagaments fraccionats i que va suposar un increment dels tipus de gravamen aplicables i la introducció de l’obligació de realitzar un pagament mínim, afectant empreses i grups fiscals amb una xifra de negocis superior a 10 milions d’euros durant l’any anterior.
Aquesta qüestió té com a antecedent la declaració d’inconstitucionalitat i anul·lació del Reial decret llei 2/2016, que va introduir aquestes mateixes modificacions en el càlcul dels pagaments fraccionats sense respectar la prohibició Constitucional que impedeix que el deure de contribuir dels ciutadans pugui regular-se mitjançant un Reial decret llei.
El plantejament que es recull en l’acte d’admissió del recurs de cassació guarda relació amb el supòsit resolt llavors pel Tribunal Constitucional, si bé ara haurà de dilucidar-se si les modificacions realitzades en el càlcul dels pagaments fraccionats podien acordar-se en una Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, tenint en compte que l’article 134.7 de la Constitució limita l’abast de les lleis pressupostàries en l’àmbit tributari.
D’altra banda, també en relació amb el càlcul dels pagaments fraccionats, ha de recordar-se que el Tribunal Superior de Justícia de València ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’ increment de tipus i l’obligació d’efectuar un pagament mínim respecten el principi de capacitat econòmica previst en l’article 31.1 de la Constitució.
Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es troba a l’espera de la seva admissió pel Tribunal Constitucional, per la qual cosa caldrà estar atents a futures novetats que puguin produir-se sobre aquest tema.
Ens trobem, per tant, davant dues controvèrsies relacionades amb el càlcul dels pagaments fraccionats que podrien donar lloc a l’anul·lació de la norma que va modificar la seva regulació en 2018, la qual cosa permetria recuperar el cost financer que degueren assumir les empreses i grups d’empreses obligades a aplicar els tipus incrementats o realitzar el pagament mínim.
Accedeix al text íntegre de l’acte admetent el recurs del Tribunal Suprem i la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana AQUÍ
oct. 1, 2024 | Flaix Fiscal
La DGT, en la seva consulta vinculant V0784 de 17 d’abril de 2024, ha recordat que la concessió de les “phantom shares” (participacions teòriques basades en la revaloració del capital social de l’entitat) a favor d’un directiu no genera un rendiment del treball per a aquest, atès que en el moment de la concessió es genera tan sols el dret a rebre una retribució en el futur.
El període en què s’han d’imputar com a rendes del treball és aquell en què siguin exigibles que, en el cas de la consulta, esdevé en l’esdeveniment de liquiditat (adquisició del 100% de la companyia per un tercer), i atès que el període de generació no supera els dos anys, no resulta d’aplicació la reducció del 30%.
Accedeix a la consulta vinculant al complet AQUÍ
set. 26, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 7 de juny de 2024, ha afermat el principi de “regularització íntegra”, en tant entén que en les actuacions de comprovació l’Administració ha de considerar totes les conseqüències jurídiques i econòmiques derivades de la comprovació i recerca d’exercicis prescrits sobre exercicis no prescrits.
En aquest cas, la Inspecció va determinar que la provisió per insolvències registrada per una companyia en els exercicis 2005 i 2007 no era deduïble, ja que es corresponia amb deutes que la societat no havia d’haver comptabilitzat com a ingressos en exercicis anteriors. Doncs bé, en aquest cas l’Administració degué corregir també la tributació d’aquests ingressos, fins i tot si van ser registrats en exercicis prescrits.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
