jul. 2, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V0449-24, de data 19/03/2024, ha manifestat que en aquells casos en què una empresa paga els “màster” als seus empleats, quan el pagament és directe (amb factura a nom de la companyia) no es genera cap rendiment per al treballador, però si l’entitat paga a l’empleat perquè aquest pagui el “màster” estem davant una retribució dinerària del treball subjecta a retenció a compte de l’IRPF.
Accedeix a la consulta al complet AQUÍ
juny 27, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la seva sentència de 29 de gener de 2024, ha analitzat un supòsit en què l’empresa, en aprovar (dins de termini) els comptes de 2015 va dotar la reserva de capitalització, però en emplenar el Model 200 es van agrupar totes les reserves especials (inclosa la de capitalització) en la Casella «altres reserves» (0193), deixant, per error, sense contingut, la Casella de «reserves de capital» (01001).
En aquest cas, el TSJC considera que els defectes formals no poden portar com a conseqüència la pèrdua d’un benefici fiscal o d’un dret inserit en la relació jurídic-tributària si, en qualsevol cas, mitjançant la seva esmena o per un altre expedient es comprova la realitat a l’acreditació o el reflex de la qual es redrecen aquelles exigències adjectives.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
juny 25, 2024 | Flaix Fiscal
Considerant el tema de Preus de Transferència d’actual auge i rellevància, des del nostre departament de Preus de Transferència ens agradaria comentar-te que últimament estem notant un increment de les inspeccions en aquesta matèria, convertint-se en un punt clau en els processos d’inspecció de l’Impost de societats per part de l’Autoritat Tributària.
Per això, el compliment de les normatives de preus de transferència és crucial, no sols per a evitar sancions sinó també per a garantir l’eficiència i transparència fiscal en totes les operacions entre entitats vinculades tant nacionals com internacionals.
Amb Arely Almaguer com a responsable del departament de preus de transferència, amb experiència internacional, des de Audiconsultores ETL GLOBAL estem a la teva disposició per a acompanyar-te amb assessorament estratègic per a identificar oportunitats d’optimització fiscal amb l’elaboració d’una documentació en compliment sòlida i identificació de riscos, així com amb l’elaboració de polítiques de preus de transferència ben fonamentades, davant qualsevol inspecció per part de l’autoritat.
juny 13, 2024 | Flaix Fiscal
Com recordaràs, la Direcció General de Tributs (DGT) va emetre el dia 27 de juliol de 2023 la consulta vinculant V2214-23 sobre una aportació, per part d’una persona física, de participacions socials representatives del 60% d’una societat operativa (en la qual existien importants beneficis no distribuïts) a una entitat (“hòlding”) únicament participada per aquesta persona física, i va concloure que l’Administració Tributària, quan acrediti que l’operació realitzada tingui com a principal objectiu el frau o l’evasió fiscal, només podrà regularitzar l’avantatge fiscal que sigui diferent del diferiment en la tributació de les rendes generades, que és inherent al propi règim.
Doncs bé, el TEAC, en la seva resolució de 22 d’abril de 2024, davant un mateix supòsit d’aportació de participacions socials d’una companyia a una entitat “hòlding” formalitzada en 2017, que va percebre dividends d’aquella entitat operativa aportada en 2018 i 2019, ha considerat que la finalitat principal de l’operació va ser evitar que els beneficis que la societat operativa ja havia acumulat, durant diversos exercicis, quan les seves accions pertanyien a la persona física, tributessin en el seu IRPF en ser percebuts per aquesta, en aquest cas via dividends, la qual cosa es tracta d’aconseguir a través de la interposició d’una societat hòlding que, quan aquests beneficis es reparteixin, pot aprofitar l’exempció prevista en l’art. 21 de la Llei del IS.
Sobre la base de l’anterior, el TEAC es mostra contrari a l’esmentat criteri de la DGT i entén que és procedent regularitzar en l’IRPF del soci aportant pel guany patrimonial obtingut en l’aportació, però només per la part corresponent als exercicis socials (2018 i 2019) en què es van produir els efectes de l’abús que es pretén corregir (el repartiment de dividends), i no en el 2017 en què simplement es va formalitzar l’operació.
Es tracta d’una resolució que, en la nostra opinió, és certament discutible per la seva molt difícil implementació, i assumim que caldrà esperar al pronunciament dels tribunals de justícia.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
juny 11, 2024 | Flaix Fiscal
En la resolució de 29 de maig de 2023, relativa a l’aplicació de l’exempció proporcional del guany patrimonial en l’IRPF per la donació d’accions “d’empreses familiars”, el TEAC ha admès que per a calcular la tresoreria afecta a activitats econòmiques en les PIMES es pugui aplicar “l’estadística del Registre Mercantil de PIMES que determina per a cada any el percentatge que representen els actius financers a curt termini i el disponible sobre el total per a cadascun dels tipus d’empresa (microempresa, empresa petita i empresa mitjana) segons l’activitat de cada empresa reflectida en el CNAE”.
Es tracta d’un criteri molt interessant a tenir en compte per a calcular l’abast de l’exempció de l’IP en aquest tipus d’empreses, quan els accionistes i la companyia compleixin els requisits per a aplicar l’exempció “d’empresa familiar”.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
juny 4, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0010-24 del 13 de febrer de 2024, ha admès que un préstec concedit a una persona física no resident fiscal a Espanya per a adquirir un immoble a Mallorca és deduïble en el seu Impost sobre el Patrimoni, encara que aquest préstec procedeixi d’una entitat financera anglesa.
En el cas analitzat el no resident fiscal va adquirir un immoble situat a Mallorca finançant l’operació amb un préstec personal procedent d’una entitat bancària espanyola, i es planteja refinançar aquest préstec amb un préstec personal procedent d’una entitat bancària anglesa, ja que li ofereixen condicions més favorables.
Doncs bé, la DGT conclou que, en la mesura en què el primer préstec va ser deduïble pel seu destí (l’adquisició d’un bé immoble situat a Espanya) i això resulti acreditat per qualsevol mitjà vàlid en dret, amb independència del tipus de préstec atorgat per l’entitat financera, també ho serà el nou, pel mateix motiu, perquè en definitiva també s’hauria dedicat a finançar l’adquisició de l’immoble a Espanya.
Accedeix a la consulta vinculant al complet AQUÍ
