set. 24, 2024 | Flaix Fiscal
En el nostre flaix fiscal del passat 17 de setembre, informàvem sobre la resolució del TEAC de data 22 de febrer de 2024 on, seguint el criteri establert del Tribunal Suprem en la seva sentència de 24 d’octubre de 2023, s’admet la possibilitat d’acreditar i aplicar deduccions per I+D+i en la declaració corresponent a un exercici posterior al del seu naixement sense que sigui necessari instar la rectificació de les declaracions dels exercicis en què les deduccions es van generar.
Cal destacar que la pròpia DGT va mantenir aquest mateix criteri fins a juny de 2022, quan en sengles consultes vinculants (V1510-22 i V1511-22) va passar a condicionar l’aplicació de les deduccions per I+D+i a la seva inclusió en les declaracions dels exercicis en què es van generar o, en cas contrari, a rectificar aquestes declaracions en la mesura en què no haguessin prescrit els exercicis corresponents.
Malgrat la decisions adoptades en la sentència del TS i la resolució del TEAC esmentades, en la seva recent consulta V1718-24, d’11 de juliol de 2024, la DGT reitera el criteri que ve mantenint en els últims anys sobre aquesta qüestió, assenyalant que en la seva sentència de 24 d’octubre de 2024 el TS va permetre aflorar les deduccions en declaracions d’exercicis posteriors al seu naixement perquè aquest era el criteri mantingut per la DGT durant els exercicis jutjats i indicant que la vinculació i abast de les consultes vinculants que existien llavors va ser el motiu de la decisió de l’Alt Tribunal, subratllant que en aquesta fallada no es va establir una doctrina que resolgués amb caràcter general les conseqüències de no reconèixer les deduccions per I+D+i en les declaracions corresponents a l’exercici del seu naixement.
Segons la DGT, idèntics motius van ser els que van portar al TEAC a adoptar la seva resolució de 22 de febrer de 2024, ja que allí la ràtio decidendi va ser també la vinculació al criteri mantingut per la DGT amb anterioritat a juny de 2022.
Aquestes consideracions són les que porten a la consulta d’11 de juliol 2024 que comentem a mantenir l’exigència d’incloure les deduccions per I+D+i en les declaracions dels exercicis en què es van generar pel que, en aquestes circumstàncies, sembla que per a modificar el criteri de la DGT sobre aquesta qüestió serà necessari esperar nous pronunciaments dels tribunals.
Accedeix a la consulta vinculant AQUÍ
set. 19, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem, en les seves sentències de 26 i 30 d’abril de 2024, ha considerat que està subjecta a la quota gradual de la modalitat de AJD – Documents Notarials (i no a la de TPO – Transmissions Patrimonials Oneroses) l’operació per la qual es dissolen de manera simultània diverses comunitats de béns sobre immobles dels mateixos titulars (condominis) mitjançant l’adjudicació dels béns a cadascun d’ells (de manera proporcional a les respectives quotes de participació) sense que mediï compensació per excés d’adjudicació, i sense que tingui rellevància a efectes fiscals que els béns adjudicats haguessin estat adquirits i incorporats als condominis en virtut de diferents títols d’adquisició.
El TS considera que dins de l’àmbit civil es reconeix també l’anomenat “patrimoni col·lectiu”, en el qual un patrimoni conformat per béns i drets pertanyent en comú a diverses persones procedents de diferents negocis jurídics intervius o mortis causa que, en cas de no regular-se especialment com en alguns supòsits, es regeix per les normes civils pròpies de la comunitat de béns; sense que a aquest efecte sigui rellevant ni el títol d’adquisició, ni si es va conformar mitjançant negocis jurídics simultanis o successius.
Es tracta d’una sentència molt positiva en tant dona llum al tractament fiscal d’una operació bastant habitual.
Accedeix a les sentències al complet AQUÍ
set. 17, 2024 | Flaix Fiscal
El TEAC, en la seva resolució de 22 de febrer de 2024, seguint la doctrina de la sentència del Tribunal Suprem de 24 novembre de 2023, ha admès la possibilitat d’acreditar “ex novo” deduccions d’I+D+ IT que no s’han inclòs en l’autoliquidació IS del període d’origen ja prescrit, sempre que no hagi transcorregut el termini màxim d’aplicació (15 anys) des que es va generar el dret.
En aquesta resolució s’ha reconegut el dret d’una societat a aplicar en l’autoliquidació d’un exercici deduccions d’I+D+IT per despeses incorregudes en exercicis anteriors i que no havien estat consignades en les autoliquidacions d’aquests exercicis.
Accedeix a la resolució al complet AQUÍ
set. 12, 2024 | Flaix Fiscal
El TEAC, en la seva resolució de 22 d’abril de 2024, seguint el criteri del Tribunal Suprem, considera que la deducció de les despeses associades als béns immobles destinats a lloguer, com l’IBI, assegurances, despeses de comunitat, subministraments i altres pròpiament anuals s’admetrà en funció dels dies concrets en els quals l’immoble va estar arrendat i va generar rendes, mentre que la deducció d’aquells que tinguin la consideració de despeses de reparació i conservació s’admetrà íntegrament amb caràcter general.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
set. 10, 2024 | Flaix Fiscal
En el BOE del passat 5 d’agost de 2024, es va publicar l’Ordre HAC/819/2024, de 30 de juliol, que introdueix una sèrie de modificacions amb l’objectiu d’implementar la nova autoliquidació rectificativa.
Pel que respecta a l’IVA, s’estableix la possibilitat de presentar la citada autoliquidació rectificativa quan es pretengui rectificar, completar o modificar una autoliquidació prèvia, independentment del seu resultat.
Si vols saber més sobre les noves autoliquidacions rectificatives en l’IVA accedeix a la nota informativa.
jul. 23, 2024 | Flaix Fiscal
S’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem, de data 13 de juny de 2024, sobre els requisits de la deduïbilitat de les remuneracions als administradors a l’efecte de l’Impost de societats, que segueix la línia d'”alliberar-les” de la “teoria del mil·límetre”, és a dir, que l’incompliment de la legislació mercantil no pot comportar automàticament la consideració com a liberalitat de la despesa corresponent i la improcedència de la seva deduïbilitat.
En aquest cas, el TS considera que les retribucions percebudes pels administradors d’una societat, acreditades i comptabilitzades, no constitueixen una liberalitat no deduïble pel fet que les mateixes no estiguessin previstes en els estatuts socials, perquè l’incompliment d’aquest requisit no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i la improcedència de la seva deduïbilitat.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ