El Tribunal Suprem ha establert, en la seva recent sentència del 28 de gener, que l’absència de cèdula d’habitabilitat o comptar amb la llicència administrativa corresponent d’ocupació, si bé és un element rellevant, no constitueix l’únic requisit determinant per a l’aplicació del tipus reduït del 10% d’IVA en la transmissió d’habitatges. És a dir, la seva inexistència no exclou automàticament la possibilitat d’aplicar el tipus reduït.
El TS argumenta que la condició d’habitatge d’un immoble no ha de dependre exclusivament de l’existència d’aquesta cèdula. La falta de cèdula en un moment determinat que no implica que l’immoble deixi de ser un habitatge, ni la seva obtenció posterior pot ser l’únic criteri per a determinar la seva qualificació.
Els apartaments turístics queden exclosos d’aquesta condició, ja que no compleixen amb la finalitat de satisfer les necessitats pròpies d’un habitatge permanent.
En definitiva, per a poder aplicar el tipus reduït del 10% d’IVA en la transmissió, han de considerar-se els següents aspectes:
i. No és un requisit indispensable disposar de la cèdula d’habitabilitat, llicència d’ocupació o autorització semblant en el moment de realitzar la venda.
ii. El Tribunal estableix que l’aptitud d’un edifici per a la seva utilització com a habitatge podrà acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
En aquest sentit, serà clau determinar quins mitjans de prova addicionals s’admetran per a justificar l’ús residencial de l’immoble, així com avaluar si l’Administració exigirà algun requisit específic o si, per contra, aplicarà una interpretació més flexible. Fins que existeixi una consolidació del criteri administratiu, entenem que resultarà convenient procedir amb prudència per a evitar possibles contingències fiscals.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
