abr. 30, 2024 | Flaix Fiscal
El Tribunal Suprem ha dictat una nova sentència, el 13 de març de 2024, contrària al criteri que va iniciar la Inspecció en 2008 (amb motiu del “cas Mahou”) sobre la no deduïbilitat, a l’efecte de l’Impost sobre Societats, de les retribucions d’administradors que no complissin els requisits mercantils, i ha establert que aquestes retribucions no constitueixen una liberalitat no deduïble encara que no estiguin previstes en els estatuts de la societat.
En concret, la sentència conclou que les retribucions que percebin els administradors d’una entitat mercantil, acreditades i comptabilitzades, la seva no previsió en els estatuts socials, i el seu incompliment no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i, sense més, la improcedència de la seva deduïbilitat; conforme al principi de correlació d’ingressos i despeses, el paràgraf segon de l’art. 14.1.e) del TRLIS i la jurisprudència que els interpreta, no és admissible que una despesa salarial que està directament correlacionada amb l’activitat empresarial i l’obtenció d’ingressos sigui qualificada de donatiu o liberalitat no deduïble.
Esperem que aquesta sentència, al costat de les recents que han anat en línia d’atacar la “teoria del mil·límetre”, aconsegueixin imposar el criteri general de la deduïbilitat fiscal de les remuneracions satisfetes per les companyies als administradors. Ja són molts anys d’incertesa…
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
abr. 25, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs ha considerat, en la seva consulta vinculant V3270-23, de 19 de desembre de 2023, que des de la perspectiva del retenidor com de la del retingut, pel que respecta a la possible repercussió als treballadors dels imports corresponents a les retencions no practicades en el seu moment l’incorrecte compliment de les obligacions establertes als retenidors i obligats a ingressar a compte (per haver practicat en aquest cas unes retencions inferiors a les procedents) no permet en l’àmbit estrictament tributari efectuar cap deducció dels ingressos dels treballadors ni reclamar quantitats als mateixos que es deguin a retencions no practicades en el seu moment, circumstància que evidentment no exclou altres possibles vies de rescabalament del retenidor respecte al retingut.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
abr. 23, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V3312-23 de 28/12/2024, analitza les aportacions realitzades per una companyia cotitzada de tres branques d’activitat a 3 societats filials (acolliments al règim de les SOCIMI), acolliments al règim fiscal especial de reestructuració, a l’efecte d’atribuir les bases imposables negatives (BINs) pendents d’aplicació que tenia la societat aportant, tenint en compte que no pot determinar-se quina activitat les ha generat.
Doncs bé, la DGT conclou que en aquests casos caldria admetre un altre criteri raonable de distribució, com podria ser una distribució proporcional en funció del valor de mercat, o comptable, del conjunt patrimonial que s’atribueix a cada societat beneficiària amb motiu de la segregació, respecte al patrimoni total de l’entitat contribuent.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
abr. 18, 2024 | Flaix Fiscal
L’obligatorietat de la documentació de preus de transferència està subjecta a aquelles operacions realitzades per una contrapart que excedeixin (en un mateix exercici fiscal) en termes agregats els 250.000 euros amb la mateixa contrapart. Sobre aquest tema, ha de tenir-se en compte que la documentació de preus de transferència corresponent a l’exercici fiscal 2023 pot ser requerida a partir de la data de presentació de l’Impost de societats de l’exercici 2023 (25 juliol 2023).
- L’objectiu de la documentació és defensar que els preus establerts en les operacions vinculades són consistents amb el principi de plena competència (o de mercat), a través de l’elaboració d’un “Local File” o si és el cas un “Màster File”, en compliment amb el Art.18 de la LIS i Art. 15 i 16.4 el RIS.
- D’altra banda, també us podríem donar suport en la definició de la política de preus de transferència, en la qual es documentin les operacions d’acord amb la seva naturalesa i es determini el valor de mercat, considerant el suport amb l’elaboració de contractes entre vinculades.
En l’actualitat s’han vist incrementades les inspeccions en matèria de preus de transferència per part de l’administració tributària espanyola, concentrant esforços en un nou sistema automatitzat d’anàlisi de riscos en preus de transferència, revisant el compliment d’aquesta obligació de documentació, així com el manteniment de les polítiques de preus de transferència existents. En el cas que s’incompleixi aquesta obligació la sanció en import pot ser molt rellevant.
Mitjançant aquest email us volem informar que en Audiconsultores ETL GLOBAL tenim l’experiència per a ajudar a les empreses amb la preparació de la documentació exigible, així com amb la determinació de polítiques de preus de transferència, comptant amb Arely Almaguer com a responsable del Departament de Preus de Transferència, a qui podeu consultar directament per a qualsevol assessorament o consulta en l’aplicació d’un diagnòstic i pressupost.
abr. 15, 2024 | Flaix Fiscal
La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V2061-23 de 13 de juliol de 2023, ha establert que les aportacions de diners no reintegrables que pugui realitzar una societat a una altra societat germana, totes dues participades pels mateixos socis persones físiques i pràcticament amb els mateixos percentatges de participació, genera en la societat aportant una disminució de fons propis (per la part coincident en les participacions) i en la destinatària un increment dels seus fons propis, sense que tingui cap incidència en la base imposable d’aquesta.
Addicionalment, la DGT manifesta que l’aportació realitzada per una societat als fons propis d’una altra no produeix efectes en l’IRPF dels socis persones físiques d’una i una altra societat, al ser els socis aliens a aquesta aportació.
Accedeix a la consulta vinculant al complet AQUÍ
abr. 4, 2024 | Flaix Fiscal
Al setembre us informàvem del canvi de criteri que havia publicat l’Agència Tributària en la seva pàgina web en relació amb l’IVA deduïble en el cas de cessió de vehicles a empleats. En concret, en aquesta nota, la AEAT entenia com superada la presumpció establerta en l’article 95. Tres.2a de la Llei d’IVA pel qual, es permetia la deducció, per defecte, del 50% de les quotes suportades en vehicles. D’aquesta manera, l’administració entenia que havia d’aplicar-se en IVA el mateix criteri mantingut en IRPF, això és, únicament permetre la deducció segons l’afectació calculada conforme les hores laborables previstes en el conveni col·lectiu.
Doncs bé, en una recent sentència, el Tribunal Suprem s’ha encarregat de puntualitzar aquest criteri, afirmant que la norma d’IVA és clara en el sentit que sempre actual la presumpció del 50% i que aquesta presumpció ha de ser desvirtuada per la AEAT, no sent exigible provar al contribuent aquest percentatge de deducció.
D’aquesta manera, el Suprem confirma que les societats en tot cas tenen dret a la deducció del 50% de l’IVA suportat en vehicles cedits a empleats i que la càrrega de desmuntar aquesta presumpció serà en tot cas de l’administració tributària.
Donats els recents canvis normatius en relació amb la fiscalitat relativa a la cessió de vehicles a empleats recomanem una revisió dels criteris aplicats.
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
