En la sentència de 8 de juliol de 2024 el Tribunal Suprem torna a pronunciar-se sobre la rellevància dels interessos econòmics del contribuent per a determinar la seva residència fiscal.
El Tribunal Suprem va desestimar el recurs de cassació interposat pel contribuent i va decidir que havia de tributar com a resident fiscal a Espanya, confirmant la validesa de la regularització d’Hisenda sobre la base que el nucli principal dels seus interessos econòmics i personals es trobava a Espanya, malgrat el certificat de residència al Regne Unit.
En aquest sentit, malgrat el certificat de residència fiscal al Regne Unit, es van aplicar les regles de “desempat” establertes en el Conveni de Doble Imposició (CDI) entre Espanya i el Regne Unit, i el Tribunal va concloure que, atès que el contribuent tenia un habitatge permanent a Espanya, i el nucli principal de les seves activitats econòmiques i personals estava en aquest país, havia de considerar-se resident fiscal a Espanya.
Finalment, el Tribunal va destacar que, encara que el contribuent va percebre ingressos en diversos països, la major part dels seus ingressos, actius i vincles personals estaven concentrats a Espanya, on a més tenia immobles i vehicles registrats. Això va enfortir la decisió de considerar-ho resident fiscal a Espanya.
El Tribunal determina que el concepte de “nucli principal o base de les seves activitats o interessos econòmics” implica una valoració global de les activitats i interessos econòmics del contribuent. Això inclou la consideració de factors com:
- La localització del patrimoni immobiliari i mobiliari.
- El lloc des del qual es gestiona i administra aquest patrimoni.
- Els ingressos obtinguts en diferents països.
Per a més informació accedeix AQUÍ
