La Direcció General de Tributs ha considerat en la seva recent consulta vinculant V2214-23, de 27/7/2023, a partir del criteri establert pel Tribunal Suprem en les seves també recents sentències de 31 de març de 2021 i de 16 de novembre de 2022, que l’obtenció d’un avantatge fiscal està innata en el propi règim fiscal especial de la reestructuració (fusions, escissions, bescanvis de valors i aportacions no dineràries), per la qual cosa els motius econòmics vàlids no constitueixen un requisit sine qua non per a l’aplicació aquest règim, sinó que la seva absència constitueix una presumpció que l’operació pot haver-se realitzat amb l’objectiu principal de frau o evasió fiscal.
Així, en el curs d’unes actuacions de comprovació i recerca tributària, només podrà regularitzar-se l’avantatge fiscal perseguit quan hagi quedat acreditat que l’operació realitzada tingués com a principal objectiu el frau o l’evasió fiscal, havent d’eliminar-se, en conseqüència, els efectes del referit avantatge fiscal perseguida mitjançant la realització de l’operació de reestructuració de què es tracti, diferent del diferiment en la tributació de les rendes generades, inherent al propi règim, quan l’operació s’hagués realitzat amb la mera finalitat d’aconseguir tal avantatge fiscal.
I la DGT acaba manifestant que la identificació l’avantatge fiscal perseguit és una qüestió de fet, competència dels òrgans de comprovació de la AEAT, que requerirà, cas per cas, un examen global de l’operació de reestructuració de què es tracti.
Per tant, amb aquesta consulta sembla perdre sentit preguntar a la DGT sobre aquestes operacions, en tant l’existència de motius econòmics vàlids així com la determinació de l’eventual avantatge fiscal que puguin perseguir els contribuents (diferent del diferiment, consubstancial al règim especial) són qüestions alienes sobre les quals no es pot pronunciar la DGT, en tant hauran de ser els òrgans de comprovació de la AEAT els que les verifiquin.
