En el nostre flaix fiscal del passat 7 de juliol informem de dues consultes vinculants de la DGT de 24 de juny de 2022 que suposen un canvi en el criteri que venia mantenint fins ara en relació amb l’aplicació, en exercicis posteriors, de deduccions generades en exercicis previs i que no haguessin estat consignades en les declaracions de l’Impost de societats (IS) del seu exercici d’origen.
Segons el nou criteri d’aquestes consultes, no és possible l’aplicació en exercicis posteriors, de deduccions generades en exercicis previs i que no s’hagin consignat en la declaració de l’IS de l’exercici de la seva generació. Perquè això sigui possible haurà d’instar-se la rectificació de la declaració de IS de l’exercici de generació d’aquestes deduccions, procediment que només serà viable si aquest exercici no està prescrit a la data de presentació de la sol·licitud de rectificació.
Doncs bé, el Tribunal Suprem, en el seu auto de 29 de juny de 2022, ha admès a tràmit un recurs de cassació per a determinar si és procedent la inclusió en la base de la deducció per R+D+i, de les despeses reportades en exercicis anteriors no consignats en les autoliquidacions corresponents i, amb caràcter general, discernir si resulta o no exigible, en aquells supòsits en què les deduccions puguin acreditar-se en períodes posteriors a la realització de l’activitat que origini el dret a la seva aplicació, la prèvia sol·licitud de rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius corresponents a les deduccions no declarades.
Estarem atents a la sentència del Tribunal Suprem que dilucidi aquesta qüestió que resulta molt rellevant per a les companyies que inverteixen en inversions generadores de deducció en el IS.
