La Sentència 600/2021 de 6 de juliol de 2021 del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV), reclamació núm. 1641/2020, que conclou que l’ingrés derivat de la devolució del cèntim sanitari (IVMDH), a l’efecte del criteri d’imputació temporal de l’Impost de societats (IS), no s’ha d’imputar en el període impositiu en el qual es va fer efectiva la devolució, sinó als exercicis en els quals es va efectuar el pagament del cèntim sanitari als proveïdors del carburant (normalment exercicis anteriors al 2014).
El TSJV estima el recurs contenciós administratiu interposat per la societat recurrent, argumentant que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no va limitar els efectes de la seva sentència que va anul·lar l’IVMDH i que, per tant, aquesta té efectes declaratius “ex origino” i eficàcia “ex tunc”. És a dir, com si l’impost (IVMDH) no hagués existit des del seu origen.
Sobre la base d’aquest raonament –contràriament al criteri reiterat per diferents consultes vinculants de la Direcció General de Tributs– l’ingrés indegut pel pagament del cèntim sanitari s’hauria d’imputar a l’exercici del pagament de l’impost als proveïdors del carburant, en lloc de, com considera l’AEAT, a l’exercici en el qual es fa efectiva la devolució al contribuent.
Si bé aquesta sentència del TSJV no és ferma i caldrà esperar al pronunciament que, en el seu cas, faci el Tribunal Suprem (si finalment aquesta Sentència és recorreguda en cassació), constitueix un bon argument jurisprudencial per a reclamar aquelles devolucions del cèntim sanitari que hagin estat imputades com a ingrés a l’efecte de l’Impost de societats en exercicis no prescrits (normalment exercici 2017 i en endavant).
Consulta la sentència del TSJV aquí.
