A l’abril del 2021 el ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs que posava en dubte la constitucionalitat de l’Impost sobre el Patrimoni després de les reformes introduïdes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat d’aquell any.
Com recordaràs l’Impost sobre el Patrimoni va ser tècnicament suprimit el 2008 mitjançant la creació d’una bonificació del 100% de la seva quota, però la crisi econòmica va fer que la seva desaparició fos breu i ja els anys 2011 i 2012 va ser recuperat mitjançant una mesura que havia de ser transitòria. No obstant això, aquesta decisió temporal es va prolongar any 2021 i des d’aleshores l’impost s’ha exigit fins l’any 2021, quan la norma que preveia la seva desaparició es va derogar de forma definitiva mitjançant la Llei de Pressupostos de l’Estat d’aquell exercici, de manera que l’impost ha passat a tenir caràcter indefinit i ja no es preveu la seva desaparició.
En aquestes circumstàncies, el que discuteix el recurs admès a tràmit és la constitucionalitat de les modificacions següents:
- L’ increment del tipus marginal màxim, que va passar del 2,5% al 3,5%, la qual cosa podria trencar el principi de no confiscatorietat consagrat a l’article 31 de la Constitució.
- La derogació del caràcter temporal de l’ impost fent-lo exigible de forma indefinida, la qual cosa equivaldria a la creació d’ un nou tribut incomplint el que preveu l’ apartat 7 de l’ article 134 de la Constitució, que precisament prohibeix que puguin establir-se tributs mitjançant una Llei de Pressupostos.
Si finalment es declara la inconstitucionalitat de les reformes, les autoliquidacions de l’impost corresponent als anys 2021 i 2022 haurien de quedar sense efectes i procediria la devolució de les quotes satisfetes i els corresponents interessos de demora, tot i que en aquest punt sorgeix el dubte de si el Tribunal Constitucional podria establir límits a l’abast de la seva sentència, com va fer en declarar la inconstitucionalitat de l’anomenada plusvàlua municipal, quan es va impedir que poguessin beneficiar-se dels seus efectes les liquidacions que no havien estat impugnades fins aleshores.
Tenint en compte la incertesa que es planteja sobre aquesta qüestió i per tractar d’assegurar la recuperació de l’impost si finalment s’estima el recurs, sembla aconsellable instar la rectificació de les autoliquidacions corresponents als exercicis 2021 i 2022 abans que es produeixi la decisió del Tribunal Constitucional, tot i que no s’ ha d’ oblidar que demanar les rectificacions suposa interrompre el termini de prescripció de l’impost, la qual cosa atorgarà a l’ Administració Tributària més temps per comprovar aquests dos exercicis, així que en cada cas caldrà avaluar si el benefici d’ una eventual declaració d’ inconstitucionalitat compensa les conseqüències que pugui tenir la interrupció de les prescripcions.
Quant al moment en què s’ hagin de realitzar les impugnacions, després de dos anys des de la seva admissió a tràmit sembla que la resolució del recurs no s’hauria de prolongar en excés, encara que es tracta d’ una qüestió incerta considerant que en aquest cas el Tribunal Constitucional no està subjecte al compliment de cap termini obligatori.
Pel que fa als motius de la impugnació, s’ hauria de defensar la inconstitucionalitat de la norma que va obligar a la seva presentació, qüestió sobre la qual l’Administració no pot pronunciar-se en estar reservada al Tribunal Constitucional, per la qual cosa fins que aquest resolgui la qüestió, les successives impugnacions que es realitzin davant diferents instàncies seran desestimades.
En aquest sentit, interessaria prolongar la durada de la via administrativa en la mesura del possible a l’espera que arribi la resolució del Tribunal Constitucional, tractant d’ evitar la via contenciosa administrativa que suposa afegir despeses addicionals, ja que fa necessària la intervenció de procuradors.
Cal tenir en compte que les diferents instàncies que caldria esgotar fins arribar a la via contenciosa administrativa serien les següents:
- Demanar la rectificació de les autoliquidacions davant l’ Oficina de Gestió competent.
- Recurs de reposició
- Reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional competent
- Recurs d’alçada davant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (només per a quotes superiors a 150.000 €)
El motiu d’aquest Flaix Fiscal és informar-te que el nostre despatx ja ha començat a impugnar aquestes autoliquidacions presentades pels nostres clients, per la qual cosa ens posem a la teva disposició per comentar el tema amb més detall.
