Recentment, l’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), en què es planteja la possible inconstitucionalitat del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre.
Aquest Reial decret llei va introduir diverses restriccions a la deduïbilitat de despeses i a l’aplicació de deduccions en l’Impost de societats (IS) que va suposar un increment de la tributació en el IS a partir de l’exercici 2016.
Les principals d’aquestes limitacions són les següents:
– Limitació en la compensació de bases imposables negatives per a les entitats i grups fiscals l’import net dels quals de la xifra de negocis sigui superior a 20 milions d’euros (límit del 50% de la base imposable si la xifra de negoci és superior a 20 milions d’euros, i del 25% per als contribuents amb una xifra de negoci superior a 60 milions).
– Reversió automàtica en el IS, en un termini de 5 anys, de les deterioracions de valor de les participacions (encara que la participada estigués en pèrdues), i
• Limitació de la deducció per a evitar la doble imposició al 50% de la quota íntegra del IS.
Com ja va succeir amb el Reial decret llei 2/2016, que va incrementar els pagaments fraccionats del IS, i que el TC va declarar inconstitucional, en aquest cas l’Audiència Nacional també qüestiona que s’hagi usat un Reial decret llei, que només aplica, d’acord amb el que s’estableix en la Constitució, en supòsits d’extraordinària i urgent necessitat, per a regular “elements essencials de l’Impost de Societats“, la modificació de les quals està reservada a la llei.
Si el TC declara també aquesta norma inconstitucional, a les grans empreses que es van veure afectades per aquesta norma els seria aplicable el límit general del 70% a la compensació de BINS, en lloc dels límits del 50% i 25%, per la qual cosa els contribuents del IS que es van veure afectats per aquesta norma podrien reclamar les quotes ingressades i, en el seu cas, els interessos de demora corresponents, que deriven d’aquestes mesures respecte dels exercicis no prescrits (en principi, els exercicis 2018 a 2021).
No obstant això, ha de tenir-se en compte que les recents Sentències del Tribunal Constitucional en matèria tributària han limitat els seus efectes a aquells casos en què les declaracions afectades per la norma declarada inconstitucional haguessin estat impugnades i no siguin fermes en la data de l’entrada en vigor dels efectes de les seves sentències.
Sobre la base d’això, recomanem realitzar un anàlisi previ de la tributació addicional que s’ha derivat d’aquesta normativa, a l’efecte de concloure si seria o no convenient impugnar les autoliquidacions del IS presentades que puguin veure’s afectades per una sentència estimatòria del TC, a l’efecte de poder aconseguir la devolució de la quota i/o interessos de demora pagats en excés, igual que va succeir respecte al RD-Llei 2/2016.
Si desitges més informació accedeix AQUÍ
