El Tribunal Suprem ha dictat una nova sentència, el 13 de març de 2024, contrària al criteri que va iniciar la Inspecció en 2008 (amb motiu del “cas Mahou”) sobre la no deduïbilitat, a l’efecte de l’Impost sobre Societats, de les retribucions d’administradors que no complissin els requisits mercantils, i ha establert que aquestes retribucions no constitueixen una liberalitat no deduïble encara que no estiguin previstes en els estatuts de la societat.
En concret, la sentència conclou que les retribucions que percebin els administradors d’una entitat mercantil, acreditades i comptabilitzades, la seva no previsió en els estatuts socials, i el seu incompliment no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i, sense més, la improcedència de la seva deduïbilitat; conforme al principi de correlació d’ingressos i despeses, el paràgraf segon de l’art. 14.1.e) del TRLIS i la jurisprudència que els interpreta, no és admissible que una despesa salarial que està directament correlacionada amb l’activitat empresarial i l’obtenció d’ingressos sigui qualificada de donatiu o liberalitat no deduïble.
Esperem que aquesta sentència, al costat de les recents que han anat en línia d’atacar la “teoria del mil·límetre”, aconsegueixin imposar el criteri general de la deduïbilitat fiscal de les remuneracions satisfetes per les companyies als administradors. Ja són molts anys d’incertesa…
Accedeix a la sentència al complet AQUÍ
