El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 28 de febrer de 2023, ha tornat a confirmar el principi de regularització íntegra que ha d’aplicar l’Administració Tributària en els procediments de comprovació.
El TS fixa com a doctrina que el principi d’íntegra regularització és aplicable als supòsits en els quals es comprova per l’Administració un fet imposable (en aquest cas, l’emissió d’informes d’auditoria és el fet imposable d’una taxa a pagar al ICAC) imputant-lo a l’exercici que correspon, sense tenir en compte que el contribuent ja havia satisfet l’import del deute, fora del termini legal, però amb caràcter previ a l’inici de la regularització. L’evitació que es pagui dues vegades pel mateix deute tributari obliga a considerar, en el si de la comprovació, aquesta circumstància, havent d’analitzar l’Administració tant els aspectes desfavorables com els favorables per al contribuent.
En aquest cas, va deure l’Administració fer tot el possible, d’ofici, per a evitar aquest doble pagament, ajustant el deute únic a la realitat de l’autoliquidació tardana, sense remetre al subjecte passiu a l’inici d’una sol·licitud per a obtenir allò que podia derivar -i reconèixer-se- del propi procediment obert.
Aquest principi, en el seu vessant procedimental, és aplicable no sols als procediments d’inspecció, sinó també als procediments de gestió tributària, inclòs el de comprovació limitada, en els termes ja expressats, sense que sigui admissible remetre al contribuent, per a obtenir la devolució de la quantitat doblement percebuda a un procediment nou de rectificació de l’autoliquidació i devolució d’ingressos indeguts totalment innecessari i contrari als principis d’eficàcia, economia i proporcionalitat en l’aplicació dels tributs.
Per a més informació accedeix AQUÍ
