Com hem anunciat en diverses ocasions, el principi de regularització íntegra en l’IVA exigeix que quan es negui a un subjecte passiu la deduïbilitat de determinades quotes suportades (i pagades) de l’IVA perquè el proveïdor les va repercutir erròniament, l’Administració ha d’efectuar les actuacions de comprovació necessàries per a determinar si el mateix subjecte té dret a la devolució de les quotes indegudament repercutides.
Doncs bé, el Tribunal Suprem, en la seva sentència 736/2021, de 26 de maig de 2021, va concloure que aquest principi de regularització íntegra en l’IVA ha de resultar d’aplicació tant a les actuacions realitzades en el si d’un procediment d’Inspecció com de gestió tributària.
I ara, ha estat el TEAC, en la seva resolució, de 20 d’octubre de 2021, el que ha aplicat, com no podia ser d’una altra manera, aquest criteri del TS, canviant el de la resolució del mateix TEAC de 17 de setembre de 2020, del qual informem en el nostre Flaix Fiscal de l’1 de desembre de 2020.
Un exemple més dels vaivens dels criteris administratius i judicials en matèria tributària.
